Sepúlveda,125 08015 BARCELONA
L'augment de glutis o glutioplàstia és la tècnica que permet donar una forma diferent o augmentar el volum dels glutis.
El gluti és una estructura formada per tres músculs (el gluti major, el mitjà i el menor), un greix subcutani i la pell.
El gluti pot ser petit, pot tenir poca projecció (cul pla), pot tenir deformitats (forats al laterals), pot estar caigut, pot tenir molta pell sobrant, i a més totes aquestes deformitats poden ser de naixement o degudes a grans pèrdues de pes. Però, sobretot, són degudes al pas del temps, a l'envelliment.
La glutioplàstia ens permet retornar els glutis a la forma que tenien anteriorment i fins i tot crear la forma dels glutis desitjada.
TÈCNIQUES
Hi ha tres tècniques de glutioplàstia:
- La glutioplàstia amb pròtesi. És la tècnica clàssica de glutioplàstia. Permet fonamentalment augmentar el volum del gluti mitjançant una pròtesi específica. Aquesta pròtesi s'introdueix mitjançant una petita incisió que va entre els dos glutis, per això queda totalment dissimulada i no es veu. La pròtesi es localitza entre el gluti major i el mitjà, de tal manera que no sigui palpable ni visible.
És una tècnica que permet donar volum sobretot a la part superior del gluti. Com a gran desavantatge té que no podem canviar massa la forma del gluti perquè les pròtesis són estàndards i sovint tenen poca adaptació a l'anatomia de cada persona. Si una persona té un gluti allargat, té enfonsaments o té un gluti disharmònic serà molt més difícil de corregir amb una pròtesi. A més, les pròtesis de gluti poden donar complicacions en el futur, com ara infeccions, malposicions o ruptures.
- La glutioplàstia amb greix. És la tècnica més moderna de glutioplàstia i la que millors resultats està donant. Consisteix a extreure el greix d'una altra banda del cos amb un mètode similar a una liposucció. Aquest greix es purifica i tot seguit s'introdueix al cos. El fet de poder escollir en quina part del gluti s'infiltra més o menys greix ens dóna molta versatilitat per a canviar formes poc agradables del gluti. Per això és la tècnica ideal per a glutis amb enfonsaments o formes estranyes. La glutioplàstia amb greix no deixa cicatrius perquè es realitza a través de petites incisions de mil•límetres de llargada.
Al contrari del que la gent pensa, el greix purificat es manté per a tota la vida i no es reabsorbeix (només observem una reducció d'un 20-30% durant el primer mes). Això és degut al fet que quan purifiquem estem empeltant adipòcits (les cèl•lules que contenen el greix) i no greix lliure. Això és molt important i explica perquè fa anys (quan no es feia la purificació) aquest tipus de tècnica fallava.
Com a grans avantatges d'aquesta tècnica tenim el fet que el gluti operat d'aquesta forma es comportarà sempre com un gluti natural, perquè no hi ha cap mena de pròtesi ni element estrany. Alhora tenim el fet que podem fer una extracció de greix i millorar l'aspecte d'aquella altra zona que no ens agradava. Com a gran inconvenient d'aquesta tècnica tenim que no es pot practicar en persones que estan molt primes i no tenen cap zona d'acumulació de greix per a poder extreure.
- La glutioplàstia amb penjalls. És una tècnica especial que permet augmentar i reformar el gluti en persones que han tingut grans pèrdues de pes (>25 kg). Està indicada sobretot per a persones que tenen molta pell sobrant i el gluti està caigut. Depenent d'on hi hagi més deformitat al gluti es realitzen unes incisions al plec superior del gluti o al plec inferior. És a través d'aquestes incisions que es mobilitzen els teixits del voltant del gluti per a tornar-li a donar una forma arrodonida i per a poder pujar-lo. Aquesta tècnica està especialment indicada en persones que han sofert una cirurgia bariàtrica i han perdut molt de pes.
En una cirurgia com la glutioplàstia és molt important realitzar una visita prèvia exhaustiva per a determinar quina és la millor tècnica per a cada cas. Cal tenir clar el tipus de gluti que agrada i com es voldria modificar l'actual. D'aquesta manera es podrà quedar d'acord amb el cirurgià per a aconseguir el resultat final desitjat.
Les tècniques de glutioplàstia són molt segures però requereixen de mans expertes per a dur-les a terme.
Abans de la intervenció cal realitzar un estudi preoperatori per a determinar que la persona està sana. Així evitem riscos innecessaris a l'hora de la intervenció, i aquesta pot ser plenament segura.
La glutioplàstia es fa normalment amb anestèsia general, però en alguns cassos es pot realitzar amb anestèsia raquídia, és a dir, adormint de cintura en avall.
Les glutioplàsties sovint es fan en regim ambulatori, és a dir, marxant a dormir a casa poques hores després de la intervenció, però depèn de la tècnica utilitzada en alguns casos cal fer una estada d'una nit a la clínica.
El postoperatori varia moltíssim segons el tipus de glutioplàstia que es practiqui. La glutioplàstia amb pròtesi és la més dolorosa i la que més inflamació comporta. En canvi la glutioplàstia amb greix és la que té una recuperació més lleugera. La glutioplàstia amb penjalls podem dir que està entremig de les dues.
De totes tres se surt de quiròfan amb una faixa en forma de pantaló de ciclista, que s'haurà de portar de dia i de nit durant tot un mes. S'haurà de dormir boca avall durant 2 dies per la glutioplàstia amb greix i durant una setmana per la glutioplàstia amb pròtesi.
No es pot practicar esport durant el primer mes després de la cirurgia.
Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques més modernes de glutioplàstia són molt segures.
En les tècniques de pròtesi i penjall hi ha risc d'hematoma en les primeres hores després de la cirurgia. Aquest hematoma se sol acumular a la zona del gluti i pot requerir una evacuació o punció.
També en les tècniques de pròtesi i penjall, però molt menys a la de greix, hi ha risc d'infecció. Per això en tots els casos caldrà prendre un antibiòtic al postoperatori.
En la tècnica amb pròtesi hi ha afegit el risc que la pròtesi es pugui moure (malposició protètica) o que es pugui trencar (ruptura protètica).
