Sepúlveda,125 08015 BARCELONA
La rinoplastia és la cirugia que permet canviar la forma del nas
Quan el nostre nas és molt gran, no ens agrada o està deformat per algun cop o traumatisme tenim la possibilitat de canviar la seva forma quirúrgicament.
El nas el dividim estèticament en la punta nasal i el dors nasal, on la punta és bàsicament la part que trobem per sobre dels forats i el dors la part del nas que trobem entre els ulls, el que col•loquialment anomenem el pont.
La punta pot ser arrodonida, massa punxeguda, quadrada, molt sobresortida, doble, torçada, bulbosa, etc. El dors pot ser massa gran, sobresortit, en forma de "gepa", o fins i tot massa petit.
En l'home és típica la presència de l'anomenada "gepa", que és un dors molt sobresortit que es veu de perfil. Aquesta "gepa" apareix en l'adolescència, o també com a resultat d'un cop o un traumatisme fort al nas.
La punta nasal en l'home sol ser més gran que en la dona i té una forma molt menys punxeguda. També està molt menys rotada i es veuen molt menys els orificis nasals.
Conèixer les diferències entre el nas masculí i el femení és fonamental alhora d'afrontar una rinoplàstia amb bons resultats i poder proporcionar resultats naturals, que no es vegi el nas com una cosa anòmala dins el conjunt de la cara.
A més hi ha un element que no s'estudia tant en la rinoplàstia i que és fonamental perquè el resultat sigui perfecte: l'envà nasal. L'envà nasal és una estructura interna que serveix de base per a tot el nas. La majoria de nassos torçats es deuen a desviacions internes de l'envà, per això si no es corregeix l'envà només podem corregir parcialment la forma del nas.
TÈCNIQUES
Per a corregir la forma del nas parlem fonamentalment de dos grups de tècniques: la rinoplàstia i la rinoseptoplàstia.
En la rinoplàstia només canviem la forma de la part més externa del nas: els ossos més externs i els cartílags més superficials. Són tècniques útils quan volem pocs canvis i la base del nas és correcta. Permet una recuperació ràpida i poca inflamació.
En la rinoseptoplàstia donem forma a totes les estructures del nas, tant les més externes com les més internes. És la cirurgia que es requereix quan volem fer canvis més importants al nas o quan l'envà del nas està molt desviat i fa que el nas es torci.
La rinoplàstia acostuma a fer-se servir amb tècniques tancades, que vol dir que les incisions es fan per dins del nas.
La rinoseptoplàstia acostuma a fer-se servir amb tècniques obertes, que vol dir que les incisions es fan per dins del nas però també una de molt petita per fora, a nivell de la columel•la.
La rinoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia molt exhaustiva i llarga. No només s'ha de determinar els defectes estètics que pot tenir un nas, sinó com les modificacions poden afectar l'estètica global i l'harmonia de la cara, així com la funció respiratòria del nas. El nas és un element central de la cara i les seves modificacions afecten molt la nostra imatge, per això cal ser molt curosos amb el diagnòstic.
Les tècniques de rinoplàstia són segures i permeten molts bons resultats.
Abans de la intervenció caldrà realitzar estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient estigui sa. Això ens permetrà assegurar que durant la intervenció no tindrem cap sorpresa. De vegades també cal fer un TAC nasal per a veure com estan les estructures internes del nas.
L'anestèsia general que es fa servir normalment és la general, encara que en alguns casos també es pot fer servir la local amb sedació.
La durada de la intervenció és d'1 a 2 hores.
Després de la intervenció es col•loquen un taps nasals, unes tiretes i una fèrula nasal.
L'alta de l'hospital es dóna el mateix dia o l'endemà depenent del tipus d'intervenció i de cada cas.
El postoperatori és molt variable a la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.
Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.
De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.
La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.
Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.
Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en una de les tècniques més segures.
Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.
També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.
Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.
