Sepúlveda,125 08015 BARCELONA
La cirurgia d'implant pectoral permet implantar unes pròtesis per a augmentar el volum i millorar la forma del múscul pectoral.
El múscul pectoral major és un múscul ample i voluminós que defineix el tòrax de l'home. Aquest múscul ha d'estar desenvolupat en el perfil, tenir un volum correcte, finalitzar de forma abrupta i no tenir una forma arrodonida.
Quan un home no té un pectoral major gaire definit podem implantar una pròtesi per a millorar-ne la forma.
Actualment és possible tractar una ginecomàstia i a la vegada implantar una pròtesi de pectoral.
PRÒTESI
Hi ha dos tipus de pròtesi per a definir el múscul pectoral en l'home: les pròtesis arrodonides i les pròtesis anatòmiques.
Les pròtesis arrodonides són fonamentalment pròtesis de gluti que es fan servir en localització pectoral. La seva indicació és sobretot per a homes que volen un pectoral amb una forma molt desenvolupada. Per a fer-nos una idea, podíem parlar d'un pectoral de culturista. El problema d'aquestes pròtesis és que donen una forma massa arrodonida al pectoral, i en determinades anatomies pot assemblar-se una mica a les mames femenines. L'interior d'aquestes pròtesis és de silicona cohesiva, donant un tacte final massa tou al pectoral. El seu ús s'ha reduït moltíssim des de l'aparició de les pròtesis anatòmiques de diferents talles.
Les pròtesis anatòmiques tenen forma rectangular i més perfil a una banda de la pròtesi. Permeten definir amb molta més precisió el múscul pectoral, així com el solc pectoral. Hi ha diferents mides que permeten definir com de gran es vol l'augment de pectoral. L'interior d'aquestes pròtesis és de silicona sòlida, donant un tacte dur i molt similar al que correspon a un múscul pectoral hipertrofiat. Com que són planes en superfície, mai no fan l'efecte de la mama femenina. Actualment són les pròtesis més utilitzades.
TÈCNIQUES
L'augment de pectoral és una cirurgia que consisteix en col•locar una pròtesi pectoral per a augmentar i definir el múscul pectoral.
Aquesta pròtesi es pot inserir per dues vies diferents: pel solc submamari o per l'aixella.
El solc submamari (tòrax) és la via clàssica per a la introducció de la pròtesi. La tècnica per aquesta via és molt senzilla, però té l'inconvenient que la cicatriu al solc mamari és molt visible (els homes no tenen mama per a poder amagar la cicatriu), i es nota molt a la platja.
L'aixella és la via més moderna per on inserir la pròtesi. La tècnica és senzilla en mans expertes i permet amagar la cicatriu a l'àpex de l'aixella, a l'alçada d'un dels plecs. Això fa difícil que es pugui notar la cicatriu.
En ambdós casos la pròtesi ha d'anar localitzada en situació subpectoral, és a dir, per sota del múscul pectoral. Això permet que la pròtesi quedi amagada i no sigui visible.
Si l'home que se sotmet a un augment de pectoral té una ginecomàstia és possible realitzar a la vegada les dues intervencions. Així el canvi de forma és molt radical.
L'augment de múscul pectoral és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic curós. Sempre s'ha de determinar si hi ha o no ginecomàstia, i quin és el tipus de pròtesi que s'ha de fer servir. Només aquest diagnòstic curós permetrà determinar els aspectes finals del resultat.
L'augment de múscul pectoral mitjançant pròtesi és una tècnica segura i ràpida en mans expertes.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient està sa perquè així no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.
L'anestèsia que es fa servir normalment és la general.
La durada de la intervenció és aproximadament d'1 a 1½ hores.
Després de la intervenció es col•loca una faixa toràcica i el pacient quedarà ingressat una nit a la clínica.
L'alta es dóna el dia següent de la intervenció.
El postoperatori varia molt en cada persona i amb cada tècnica, encara que l'augment de pectoral no és una tècnica gaire dolorosa. Normalment els pacients es queixen d'uns cruiximents forts durant uns 2-3 dies, que es controlen molt bé amb els analgèsics habituals.
Després de la intervenció hi ha una inflamació que dura entre 1 i 2 setmanes. La faixa pectoral (armilla) s'ha de portar durant el primer mes.
També és molt important no fer esport durant el primer mes, i no es poden fer exercicis d'hipertròfia del múscul pectoral durant els primers 2 mesos.
La reincorporació a la feina depèn de l'activitat física que es realitzi. Si la feina és de despatx en menys d'una setmana es pot reiniciar l'activitat. Si la feina requereix esforços físics caldrà esperar uns 10 dies per a reincorporar se.
Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la tècnica d'augment pectoral és ràpida i segura.
Durant les primeres hores hi ha el risc d'acumular sang al voltant de les pròtesis. És el que tècnicament s'anomena hematoma quirúrgic, i es produeix, normalment, quan s'està ingressat a la clínica. El tractament passa per unes puncions o unes evacuacions.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Per això s'acostuma a pautar un antibiòtic i es recomanen unes cures senzilles de la cicatriu.
Durant les primeres setmanes hi ha risc de seroma. El seroma és la complicació més freqüent de l'augment de múscul pectoral amb pròtesi. El seroma consisteix en l'acumulació d'un líquid clar entre la pròtesi i el múscul pectoral. Això passa quan no es fa prou repòs durant el postoperatori i la pròtesi no s'adhereix al múscul pectoral, generant-se un espai mort entre aquests dos que s'omple de líquid. Rarament es produeix un seroma tardà per infeccions o per altres causes.
