La blefaroplàstia és la cirurgia que permet corregir els problemes d'envelliment a l'àrea de la mirada. Amb el pas del temps es produeixen una sèrie de canvis a la zona de la mirada que fan que es transmeti la sensació de cansament, encara que s'estigui perfectament descansat. Aquests canvis es veuen agreujats en persones que per la seva activitat professional han de fixar la vista durant moltes hores, o en aquelles persones que llegeixen molt. També freqüentment hi ha un component hereditari.Amb les tècniques de blefaroplàstia podem millorar diferents aspectes de la mirada.Les bosses palpebrals són acumulacions de greix a dins de l'òrbita que, amb la relaxació dels teixits, surten cap a fora i donen l'aspecte de cansament. En general podem parlar que hi ha 3 tipus de bosses a la parpella inferior: l'externa (que està cap enfora de la parpella), la mitja (al centre, habitualment la que més es nota) i la interna (que està tocant el nas). A la parpella superior n'hi ha dues: la mitja (situada al centre, només surt cap enfora en un petit nombre de persones) i la interna (a tocar del nas).L'excés de pell palpebral genera que es formin plecs. És típic de la…
L'otoplàstia és la cirurgia que permet canviar la forma de les orelles. Les orelles volades o en nansa són una de les deformitats congènites més comunes dels éssers humans. Al contrari de l'ideari popular, el fet que les orelles quedin volades (o en nansa com es diu tècnicament), no es deu a una mala postura al llit o altres teories. En general parlem d'un defecte congènit produït per un dèficit en la última fase del plegament del pavelló auricular. A més aquest dèficit de plegament té un component genètic important, per això els fills de pares amb orelles volades, acostumen a tenir fills amb orelles volades.Pel fet de ser una deformitat congènita i per la poca agressivitat de la cirurgia és dels pocs procediments que les societats científiques permeten realitzar en menors, evidentment, amb el consentiment dels pares. TÈCNIQUES Les tècniques d'otoplàstia es divideixen en anteriors i posteriors.Les anteriors són aquelles que deixen cicatrius visibles a la cara anterior del pavelló auricular. Actualment estan en desús i es reserven pràcticament per a situacions de grans reconstruccions auriculars.En les tècniques posteriors la cicatriu va per darrera del pavelló auricular, de tal forma que aquestes cicatrius mai no siguin visibles.Amb una otoplàstia…
La rinoplàstia és la cirurgia que permet canviar la forma del nas. Quan el nostre nas és molt gran, no ens agrada o està deformat per algun cop o traumatisme tenim la possibilitat de canviar la seva forma quirúrgicament.El nas el dividim estèticament en la punta nasal i el dors nasal, on la punta és bàsicament la part que trobem per sobre dels forats i el dors la part del nas que trobem entre els ulls (el que col•loquialment anomenem el pont).La punta pot ser arrodonida, massa punxeguda, quadrada, molt sobresortida, doble, torçada, bulbosa, etc. El dors pot ser massa gran, sobresortit, en forma de "gepa", o fins i tot massa petit.A més hi ha un element que no s'estudia tant a la rinoplàstia i que és fonamental perquè el resultat sigui perfecte: l'envà nasal. L'envà nasal és una estructura interna que serveix de base per a tot el nas. La majoria de nassos que torçats es deuen a desviacions internes de l'envà, per això si no es corregeix l'envà només podem corregir parcialment la forma del nas. TÈCNIQUES Per a corregir la forma del nas parlem fonamentalment de dos grups de tècniques la rinoplàstia i la rinoseptoplàstia.En la rinoplàstia…
La mamoplàstia d'augment, o el que de forma habitual anomenem augment de pit, és una de les cirurgies més comunes que fem en l'actualitat. Consisteix en una cirurgia en la qual, mitjançant una pròtesi de mama, augmentem el volum del pit. Al mateix temps que augmentem el volum del pit, aquesta cirurgia ens permet modificar algunes característiques de la mama per a donar una forma més agradable i corregir petites deformacions. Indicacions: L'augment de pit s'indica en un nombre molt variat de pacients: - Mames petites- Asimetries mamàries- Mames buides després de lactàncies- Mames lleugerament caigudes- Primer pas en la reassignació de sexe home a dona El més important en la cirurgia és pensar en la mama que ens agradaria tenir. Les tècniques actuals permeten crear multitud de formes i volums diferents per a una mateixa persona. El ventall va des de mames molt artificials fins a pits realment naturals, i és feina del cirurgià plàstic plasmar sobre la pell les il•lusions que té cada pacient.És important tenir una idea del volum que es vol aconseguir, la forma del pit, l'escot, on voldrem la cicatriu o com de junt ens agrada tenir els pits. VOLUM Parlem habitualment de talles de…
La mamoplàstia de reducció és la cirurgia que permet reduir la mida de les mames, al mateix temps que les pugem i els donem forma de nou. És una cirurgia indicada per a pacients amb els pits molts grans que en volen reduir la mida.L'aparició de dolor a la columna cervical, les contractures repetides als músculs trapezis i altres músculs de la esquena, l'aparició d'un solc a nivell de la tira del sostenidor o el fet que s'hagin de portar els sostenidors sempre molt subjectes són signes que indiquen que potser cal fer una mamoplàstia de reducció.La mamoplàstia de reducció són en realitat un conjunt de tècniques diferents, cadascuna indicada per a un tipus de formes i per a objectius diversos. VOLUM I FORMA Les mames grans es classifiquen en hipertròfia mamària (quan la mama és molt més gran del normal) i en gigantomàstia (quan la mama és tan gran que produeix problemes de salut a la pacient). La reducció mamària està indicada tant per a la pacient amb hipertròfia mamària com amb gigantomàstia.Les mames es poden reduir per a aconseguir una mida que sigui l'adequada pel cos, una mica més gran del que tocaria pel tòrax o fins i…
La mastopèxia és la cirurgia que permet reformar completament la forma de la mama. És una cirurgia indicada quan la mama cau, és molt ample o té una forma estranya que cal canviar.La mastopèxia no és una única tècnica, són un conjunt molt diferent de tècniques que permeten resultats diferents, per això és molt important tenir una idea de quin és el pit que ens agradaria tenir, i què ens agradaria canviar.Antigament a pràcticament totes les mastopèxies calia afegir un implant mamari per a millorar la forma de la mama resultant. Amb les tècniques més modernes això ja no és necessari. Es poden aconseguir mames amb bones projeccions i amb formes molt rodones sense necessitat d'afegir cap pròtesi.De totes maneres hi ha pacients que aprofiten la cirurgia de reconstrucció del pit caigut per a augmentar-ne la mida, la qual cosa és possible. FORMA I VOLUM Normalment una mama caiguda té un escot molt buit. Això és degut al fet que la glàndula mamària ha migrat de la part superior de l'escot a la part inferior. La mastopèxia ha de recuperar el balanç estètic normal d'un pit, amb un escot ple. Podem escollir entre un escot en forma de llàgrima o…
La liposucció és la cirurgia que permet eliminar acumulacions de greix al cos i permet donar una nova forma a les àrees afectades. El greix s'acumula al cos en diferents zones, de vegades generant formes més agradables que d'altres. Mitjançant les tècniques de liposucció podem eliminar els excessos lipídics que no ens agraden.Els homes i les dones tenen diferent distribució del greix, i aquest s'acumula també de forma diferent, per això les tècniques de liposucció en homes i dones varien lleugerament.Les dones acostumen a acumular més greix a nivell del coll, l'abdomen, els flancs, a l'àrea pertrocanteriana (cartutxeres), a la part interna i posterior de les cuixes (plec de la banana) i a la part interna dels genolls. En canvi als homes les acumulacions de greix es donen més a nivell del coll, el pit (ginecomàstia), l'abdomen i els flancs. La liposucció no és un procediment per a perdre pes, és un procediment per a canviar la forma del cos. Per això, si tenim un sobrepès important el resultat no serà tan bo com si estem en el nostre pes ideal. En general, podem dir que és una tècnica ideal per a perdre més volum que no pas greix. Hi…
L'abdominoplàstia és la cirurgia que permet reformar completament la forma de l'abdomen És una cirurgia indicada per a persones que tenen molta flaccidesa abdominal o que tenen un contingut de greix a la panxa molt elevat.És la cirurgia ideal per a persones que han sofert una pèrdua de pes molt important, com per exemple les que han estat intervingudes de cirurgia bariàtrica per obesitat mòrbida. També per a pacients que han tingut grans gestacions.És molt important realitzar un examen molt curós de l'abdomen per a determinar quins són els problemes estètics amb què ens afrontem en cada situació. Hem de tenir en compte que cada problema té la seva solució, per això el diagnòstic professional és essencial.L'estètica de l'abdomen es veu alterada sobretot per aquestes situacions: flaccidesa cutània (pell tova, no adherida, amb estries, que fa l'efecte de 'flam'); plec cutani (excés de pell per sobre del pubis que fa que es generi un plec. Quan el plec és molt gran es pot arribar a generar una zona humida, i provocar molèsties a l'estiu); diàstasis de rectes (separació dels músculs rectes abdominals, que fa que és perdi cintura. Sovint degut a gestacions); hernies o eventracions (debilitat a la paret…
La cirurgia íntima inclou un conjunt de tècniques que permeten millorar l'estètica de l'àrea genital femenina. Fins no fa gaire temps aquestes tècniques consistien en exclusivament el tractament de les deformitats dels llavis menors, el que s'anomena nimfoplàstia. Des de ja fa uns anys ens hem adonat que l'estètica vaginal és un conjunt harmoniós d'estructures, i que no només uns llavis menors petits són signe d'una vulva bonica, sinó que també es requereix una harmonia amb els llavis majors, el caputxó del clítoris o el mateix pubis.Per això, actualment les tècniques d'estètica vaginal inclouen tractaments dels llavis majors, dels llavis menors i del pubis. La combinació de possibilitats és infinita, amb pacients que tenen augmentat un component i reduït l'altre, tot reduït o tot augmentat. Cal ser molt curós en el diagnòstic i en les tècniques que s'escullen. PUBIS Amb el pas del temps el pubis té tendència a acumular greix, i sovint es veu empitjorat per algunes malalties endocrines o, fins i tot, per variacions sobtades de pes. Aquests canvis de vegades són molt notables, però de vegades no ens n'adonem fins que no millorem molt una àrea veïna (com després d'una abdominoplàstia).Hi ha dos tipus de tècniques que…
L'augment de glutis o glutioplàstia és la tècnica que permet donar una forma diferent o augmentar el volum dels glutis. El gluti és una estructura formada per tres músculs (el gluti major, el mitjà i el menor), un greix subcutani i la pell.El gluti pot ser petit, pot tenir poca projecció (cul pla), pot tenir deformitats (forats al laterals), pot estar caigut, pot tenir molta pell sobrant, i a més totes aquestes deformitats poden ser de naixement o degudes a grans pèrdues de pes. Però, sobretot, són degudes al pas del temps, a l'envelliment.La glutioplàstia ens permet retornar els glutis a la forma que tenien anteriorment i fins i tot crear la forma dels glutis desitjada. TÈCNIQUES Hi ha tres tècniques de glutioplàstia: La glutioplàstia amb pròtesi. És la tècnica clàssica de glutioplàstia. Permet fonamentalment augmentar el volum del gluti mitjançant una pròtesi específica. Aquesta pròtesi s'introdueix mitjançant una petita incisió que va entre els dos glutis, per això queda totalment dissimulada i no es veu. La pròtesi es localitza entre el gluti major i el mitjà, de tal manera que no sigui palpable ni visible.És una tècnica que permet donar volum sobretot a la part superior del gluti.…