Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en una de les tècniques més segures.
Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.
També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.
Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.

El postoperatori és molt variable a la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.
Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.
De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.
La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.
Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.