El passat 19 d'octubre vaig assistir a la inauguració oficial del Curs de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica. En aquesta ocasió vam tenir la sort de comptar amb l'assistència del conseller de sanitat, per explicar-nos quins són els reptes de la sanitat pública catalana, i quin paper ens podia oferir als cirurgians plàstics en el futur.
Per endavant vull dir que no estic gens d'acord en molts dels postulats del conseller. Tot i això, la seva explicació de les retallades realitzades en el sistema de salut, va ser molt més clarificadora que els centenars d'articles que he llegit a la premsa durant tots aquests mesos. Aquest fet em porta a preguntar-me per què no hi ha hagut accés a aquesta informació per una via normal? És culpa dels periodistes, que sempre es queden amb el titular i no aprofundeixen prou? És culpa dels polítics, que estan més preocupats per dir: "i tu més", i per orientar el nostre pensament que no pas que els ciutadans ens formem la nostra opinió d'una forma independent? Clarament no en tinc la resposta, i no crec que aquest blog sigui un lloc de reflexió política.
En canvi sí que té cabuda, en aquest blog, el futur paper de la cirurgia plàstica a la sanitat pública. Des de sempre la cirurgia plàstica ha estat considerada una part accessòria, una mica prescindible. És en l'esdevenir de les noves innovacions on el cirurgià plàstic s'està convertint en una peça clau en el tractament de certes patologies. Patologies com ara l'obesitat mòrbida, el càncer de mama, o els traumatismes complexos no es poden abordar amb qualitat sense que un cirurgià plàstic hi participi. És per això que el Conseller va demanar a la Societat que s'impliqués en l'elaboració de les futures directrius que es desenvoluparan en la nostra sanitat en un futur.
Al mateix temps que estic en un clar desacord per com s'han gestionat les retallades, crec que s'obre una petita esperança quan els gestors demanen l'opinió als professionals per com millorar els nostres serveis. No sé si és possible que els mateixos que han fet les retallades puguin reformar-ho, però, com a mínim, és un bri d'esperança.