Per què escriure un blog?

Aquesta és la pregunta que em feia jo. Per què escriure un blog? Hi ha prou informació a la meva pàgina web, hi ha informació a d’altres pàgines webs de companys, hi ha “Sant Google” que ens ajuda en tot moment. Aleshores, quina raó hi ha per a escriure un blog? La resposta va donar-me-la la mateixa pregunta. Hi ha un excés d’informació a la web. Més que excés d’informació, hi ha un excés de fonts poc contrastades, i moltes vegades veig com els meus pacients pateixen de desinformació per culpa de llegir massa.

La informació que posem a disposició dels nostres pacients no es pot entendre sense que hi hagi una personalització. No m’interpreteu malament, estic totalment a favor d’informar els pacients, per descomptat. Sempre he desitjat que els meus pacients em preguntin tant com vulguin, però estic observant que últimament hi ha un grup de pacients que s’autodiagnostiquen i vénen a la consulta amb una etiqueta que s’han autoimposat. Per a mi, això és tremendament perillós, perquè fa que ens saltem un pas fonamental en la relació metge-pacient: el diagnòstic.

• Consulta sin compromiso, resolvemos tus dudas.
• Ofrecemos la mejor relación calidad-precio, además podrás financiar tu tratamiento.
• Trato personalizado, utilizamos técnicas adaptadas a las necesidades de cada persona.
• Últimos avances en cirugía masculina y facial.

Especialista en Anestesiologia

Especialista en Anestesiología

Especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques més modernes de lipoabominoplàstia fan d'aquesta intervenció una tècnica molt segura.
Durant les primeres hores hi ha risc d'acumulació de sang al teixit de la cirurgia, que és el que tècnicament anomenem hematoma quirúrgic. Com que això passa en les hores immediatament posteriors a la cirurgia, quan encara s'està ingressat a la clínica, se soluciona mitjançant puncions o evacuacions.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Normalment es proporciona un antibiòtic per evitar-ho i es pauten unes cures senzilles. També es pot acumular un altre tipus de líquid, aquesta vegada clar, que és el que tècnicament anomenen seroma. El tractament del seroma consisteix a fer una punció fins que aconseguim buidar-lo i que desaparegui.
En persones grans (>65 anys), fumadores o diabètiques hi ha risc de necrosi. La necrosi és la falta d'irrigació dels teixits, que fa que les cicatrius tardin més en tancar-se i es requereixin cures posteriors.

L'abdominoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic de tot allò que queda amagat darrere d'un abdomen, i poder determinar així quina és la millor tècnica per a cada persona. Només un diagnòstic curós podrà determinar-nos els aspectes finals del resultat.
Les tècniques d'abdominoplàstia no són ràpides, però en mans expertes són molt segures.
Abans de la intervenció cal dur a terme uns estudis preoperatoris per a comprovar que la pacient està sana, per assegurar-nos que no té cap patologia i que no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.
L'anestèsia que és fa servir normalment és la general, encara que també és pot fer mitjançant una tècnica raquídia, adormint de la cintura cap avall.
La durada de la intervenció depèn de la tècnica que és faci servir, però normalment estem entre les 2 i les 3 hores.
Després de la intervenció és col•loca una faixa abdominal, i la pacient estarà ingressada una nit a la clínica. L'alta és dóna el dia següent de la intervenció.

El postoperatori varia molt en cada persona i segons cada tècnica. Les tècniques més agressives tenen molt millor resultat, però també una recuperació una mica més lenta.
A l'abodminoplàstia gairebé sempre hi ha un dolor, com cruiximents, als abdominals. És un dolor que es nota sobretot quan s'estossega, o en aixecar-se del llit. Aquest dolor dura de 2 a 3 dies. A part del dolor també hi ha inflamació, que comença a disminuir a la setmana de la intervenció.
És molt important portar la faixa abdominal durant el primer mes. Durant el primer mes no es pot fer esport, no es poden fer esforços ni tampoc agafar grans pesos.
La reincorporació a la feina depèn de l'activitat física que es realitzi. Si la feina és de despatx, en menys d'una setmana es pot iniciar l'activitat. Si a la feina es fan esforços, potser caldrà esperar una setmana per a reincorporar se.

L'abdominoplàstia és la cirurgia que permet reformar completament la forma de l'abdomen

És una cirurgia indicada per a persones que tenen molta flaccidesa abdominal o que tenen un contingut de greix a la panxa molt elevat.
És la cirurgia ideal per a persones que han sofert una pèrdua de pes molt important, com per exemple les que han estat intervingudes de cirurgia bariàtrica per obesitat mòrbida. També per a pacients que han tingut grans gestacions.
És molt important realitzar un examen molt curós de l'abdomen per a determinar quins són els problemes estètics amb què ens afrontem en cada situació. Hem de tenir en compte que cada problema té la seva solució, per això el diagnòstic professional és essencial.
L'estètica de l'abdomen es veu alterada sobretot per aquestes situacions: flaccidesa cutània (pell tova, no adherida, amb estries, que fa l'efecte de 'flam'); plec cutani (excés de pell per sobre del pubis que fa que es generi un plec. Quan el plec és molt gran es pot arribar a generar una zona humida, i provocar molèsties a l'estiu); diàstasis de rectes (separació dels músculs rectes abdominals, que fa que és perdi cintura. Sovint degut a gestacions); hernies o eventracions (debilitat a la paret abdominal que fa que aparegui una protuberància cap enfora); greix (és molt freqüent l'acumulació de greix a l'abdomen, tant en forma difusa com en forma de boles concentrades); cicatrius (diferents tipus de cicatrius abdominals per a cirurgies prèvies poden generar plecs o ombres que alteren l'estètica de l'abdomen).

TÈCNIQUES

Hi ha 4 tipus de tècniques d'abdominoplàstia: la funcional, la clàssica, la lipoabdominoplàstia i la minidermolipectomia.
La funcional és la tècnica que es fa servir en persones grans o grans obesitats. Té pocs riscos, però alhora els resultats estètics no són tan bons. Serveixen per a les persones que exclusivament es volen treure el plec de la panxa.
La clàssica és la tècnica que s'ha fet servir des de fa molt de temps. Millora molt el contorn de la panxa si sobra molta pell, però com a contrapartida té moltes complicacions i no dóna tant bon resultat quan a l'abdomen hi ha molt de greix.
La lipoabominoplàstia és un grup de tècniques noves que van aparèixer fa uns anys a Brasil. Sobre la base de l'abdominoplàstia clàssica la lipoabdominoplàstia associa tècniques de liposucció amb tècniques de dermolipectomia. El resultat és que millora moltíssim el contorn corporal en aquells abdomen que tenen greix, a més aconsegueixen que la cicatriu abdominal quedi molt baixa (sempre per sota de la línia de la roba interior) i, a més a més, l'índex de complicacions com els seromes o la necrosi s'han reduït.
La minidermolipectomia és la tècnica ideal per a les persones que tenen un abdomen superior correcte i només tenen problemes a l'abdomen que hi ha per sota del mèlic. Es pot associar a la liposucció per a millorar-ne els resultats. La recuperació és molt ràpida i la cicatriu molt curta.
Les cicatrius d'abominoplàstia se situen normalment entre el pubis i la línia de la roba interior, variant segons la tècnica utilitzada. Les clàssiques són una mica més altes, les lipoabominoplàsties més baixes i les minidermolipectomies són gairebé tan curtes com una cesària.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques d'otoplàstia són molt segures i fa molt de temps que es practiquen.
A les primeres hores hi ha risc d'acumular sang als teixits de la cirurgia, que és el que tècnicament s'anomena otohematoma, i de vegades cal fer una punció per a evacuar-lo.
Els primers dies hi ha risc d'infecció. La infecció és la complicació més greu de l'otoplàstia, per això és molt important prendre l'antibiòtic corresponent i fer bé les cures.
A llarg termini hi ha una complicació que és pròpia de l'otoplàstia, la recidiva. L'esquelet de l'orella està format per cartílag. El cartílag és un material que es diu que té memòria, això vol dir que té tendència a tornar a la seva forma anterior, per això hi ha risc durant els primers mesos que l'orella, a poc a poc, torni a la seva forma original. El risc de recidiva és baix, però no podem dir que sigui zero. Si la recidiva es dóna la seva solució no és massa complicada, però s'ha de tornar a repetir la intervenció.