Testimonis

Dimecres, 10 10UTC Setembre 10UTC 2014 10:45

PRÒTESI PECTORAL

La cirurgia d'implant pectoral permet implantar unes pròtesis per a augmentar el volum i millorar la forma del múscul pectoral.

El múscul pectoral major és un múscul ample i voluminós que defineix el tòrax de l'home. Aquest múscul ha d'estar desenvolupat en el perfil, tenir un volum correcte, finalitzar de forma abrupta i no tenir una forma arrodonida.
Quan un home no té un pectoral major gaire definit podem implantar una pròtesi per a millorar-ne la forma.
Actualment és possible tractar una ginecomàstia i a la vegada implantar una pròtesi de pectoral.

PRÒTESI

Hi ha dos tipus de pròtesi per a definir el múscul pectoral en l'home: les pròtesis arrodonides i les pròtesis anatòmiques.
Les pròtesis arrodonides són fonamentalment pròtesis de gluti que es fan servir en localització pectoral. La seva indicació és sobretot per a homes que volen un pectoral amb una forma molt desenvolupada. Per a fer-nos una idea, podíem parlar d'un pectoral de culturista. El problema d'aquestes pròtesis és que donen una forma massa arrodonida al pectoral, i en determinades anatomies pot assemblar-se una mica a les mames femenines. L'interior d'aquestes pròtesis és de silicona cohesiva, donant un tacte final massa tou al pectoral. El seu ús s'ha reduït moltíssim des de l'aparició de les pròtesis anatòmiques de diferents talles.
Les pròtesis anatòmiques tenen forma rectangular i més perfil a una banda de la pròtesi. Permeten definir amb molta més precisió el múscul pectoral, així com el solc pectoral. Hi ha diferents mides que permeten definir com de gran es vol l'augment de pectoral. L'interior d'aquestes pròtesis és de silicona sòlida, donant un tacte dur i molt similar al que correspon a un múscul pectoral hipertrofiat. Com que són planes en superfície, mai no fan l'efecte de la mama femenina. Actualment són les pròtesis més utilitzades.

TÈCNIQUES

L'augment de pectoral és una cirurgia que consisteix en col•locar una pròtesi pectoral per a augmentar i definir el múscul pectoral.
Aquesta pròtesi es pot inserir per dues vies diferents: pel solc submamari o per l'aixella.
El solc submamari (tòrax) és la via clàssica per a la introducció de la pròtesi. La tècnica per aquesta via és molt senzilla, però té l'inconvenient que la cicatriu al solc mamari és molt visible (els homes no tenen mama per a poder amagar la cicatriu), i es nota molt a la platja.
L'aixella és la via més moderna per on inserir la pròtesi. La tècnica és senzilla en mans expertes i permet amagar la cicatriu a l'àpex de l'aixella, a l'alçada d'un dels plecs. Això fa difícil que es pugui notar la cicatriu.
En ambdós casos la pròtesi ha d'anar localitzada en situació subpectoral, és a dir, per sota del múscul pectoral. Això permet que la pròtesi quedi amagada i no sigui visible.
Si l'home que se sotmet a un augment de pectoral té una ginecomàstia és possible realitzar a la vegada les dues intervencions. Així el canvi de forma és molt radical.

INTERVENCIÓ

stdClass Object ( [id] => 162 [title] => Intervenció [alias] => intervencio [catid] => 40 [published] => 1 [introtext] =>

L'augment de múscul pectoral és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic curós. Sempre s'ha de determinar si hi ha o no ginecomàstia, i quin és el tipus de pròtesi que s'ha de fer servir. Només aquest diagnòstic curós permetrà determinar els aspectes finals del resultat.
L'augment de múscul pectoral mitjançant pròtesi és una tècnica segura i ràpida en mans expertes.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient està sa perquè així no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.
L'anestèsia que es fa servir normalment és la general.
La durada de la intervenció és aproximadament d'1 a 1½ hores.
Després de la intervenció es col•loca una faixa toràcica i el pacient quedarà ingressat una nit a la clínica.
L'alta es dóna el dia següent de la intervenció.

L'augment de múscul pectoral és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic curós. Sempre s'ha de determinar si hi ha o no ginecomàstia, i quin és el tipus de pròtesi que s'ha de fer servir. Només aquest diagnòstic curós permetrà determinar els aspectes finals del resultat.
L'augment de múscul pectoral mitjançant pròtesi és una tècnica segura i ràpida en mans expertes.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient està sa perquè així no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.
L'anestèsia que es fa servir normalment és la general.
La durada de la intervenció és aproximadament d'1 a 1½ hores.
Després de la intervenció es col•loca una faixa toràcica i el pacient quedarà ingressat una nit a la clínica.
L'alta es dóna el dia següent de la intervenció.

[author] => Super User [authorGender] => m [authorDescription] => [authorAvatar] => //www.gravatar.com/avatar/e790b1cc37993150fa5fedbd3ec79732?s=100&default=https%3A%2F%2Fwww.clinicamora.com%2Fcomponents%2Fcom_k2%2Fimages%2Fplaceholder%2Fuser.png [authorLink] => /ca/testimonis/itemlist/user/136-superuser )

L'augment de múscul pectoral és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic curós. Sempre s'ha de determinar si hi ha o no ginecomàstia, i quin és el tipus de pròtesi que s'ha de fer servir. Només aquest diagnòstic curós permetrà determinar els aspectes finals del resultat.
L'augment de múscul pectoral mitjançant pròtesi és una tècnica segura i ràpida en mans expertes.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient està sa perquè així no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.
L'anestèsia que es fa servir normalment és la general.
La durada de la intervenció és aproximadament d'1 a 1½ hores.
Després de la intervenció es col•loca una faixa toràcica i el pacient quedarà ingressat una nit a la clínica.
L'alta es dóna el dia següent de la intervenció.

POSTOPERATORI

stdClass Object ( [id] => 163 [title] => Postoperatori [alias] => postoperatori [catid] => 40 [published] => 1 [introtext] =>

El postoperatori varia molt en cada persona i amb cada tècnica, encara que l'augment de pectoral no és una tècnica gaire dolorosa. Normalment els pacients es queixen d'uns cruiximents forts durant uns 2-3 dies, que es controlen molt bé amb els analgèsics habituals.
Després de la intervenció hi ha una inflamació que dura entre 1 i 2 setmanes. La faixa pectoral (armilla) s'ha de portar durant el primer mes.
També és molt important no fer esport durant el primer mes, i no es poden fer exercicis d'hipertròfia del múscul pectoral durant els primers 2 mesos.
La reincorporació a la feina depèn de l'activitat física que es realitzi. Si la feina és de despatx en menys d'una setmana es pot reiniciar l'activitat. Si la feina requereix esforços físics caldrà esperar uns 10 dies per a reincorporar se.

El postoperatori varia molt en cada persona i amb cada tècnica, encara que l'augment de pectoral no és una tècnica gaire dolorosa. Normalment els pacients es queixen d'uns cruiximents forts durant uns 2-3 dies, que es controlen molt bé amb els analgèsics habituals.
Després de la intervenció hi ha una inflamació que dura entre 1 i 2 setmanes. La faixa pectoral (armilla) s'ha de portar durant el primer mes.
També és molt important no fer esport durant el primer mes, i no es poden fer exercicis d'hipertròfia del múscul pectoral durant els primers 2 mesos.
La reincorporació a la feina depèn de l'activitat física que es realitzi. Si la feina és de despatx en menys d'una setmana es pot reiniciar l'activitat. Si la feina requereix esforços físics caldrà esperar uns 10 dies per a reincorporar se.

[author] => Super User [authorGender] => m [authorDescription] => [authorAvatar] => //www.gravatar.com/avatar/e790b1cc37993150fa5fedbd3ec79732?s=100&default=https%3A%2F%2Fwww.clinicamora.com%2Fcomponents%2Fcom_k2%2Fimages%2Fplaceholder%2Fuser.png [authorLink] => /ca/testimonis/itemlist/user/136-superuser )

El postoperatori varia molt en cada persona i amb cada tècnica, encara que l'augment de pectoral no és una tècnica gaire dolorosa. Normalment els pacients es queixen d'uns cruiximents forts durant uns 2-3 dies, que es controlen molt bé amb els analgèsics habituals.
Després de la intervenció hi ha una inflamació que dura entre 1 i 2 setmanes. La faixa pectoral (armilla) s'ha de portar durant el primer mes.
També és molt important no fer esport durant el primer mes, i no es poden fer exercicis d'hipertròfia del múscul pectoral durant els primers 2 mesos.
La reincorporació a la feina depèn de l'activitat física que es realitzi. Si la feina és de despatx en menys d'una setmana es pot reiniciar l'activitat. Si la feina requereix esforços físics caldrà esperar uns 10 dies per a reincorporar se.

COMPLICACIONS

stdClass Object ( [id] => 164 [title] => Complicacions [alias] => complicacions [catid] => 40 [published] => 1 [introtext] =>

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la tècnica d'augment pectoral és ràpida i segura.
Durant les primeres hores hi ha el risc d'acumular sang al voltant de les pròtesis. És el que tècnicament s'anomena hematoma quirúrgic, i es produeix, normalment, quan s'està ingressat a la clínica. El tractament passa per unes puncions o unes evacuacions.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Per això s'acostuma a pautar un antibiòtic i es recomanen unes cures senzilles de la cicatriu.
Durant les primeres setmanes hi ha risc de seroma. El seroma és la complicació més freqüent de l'augment de múscul pectoral amb pròtesi. El seroma consisteix en l'acumulació d'un líquid clar entre la pròtesi i el múscul pectoral. Això passa quan no es fa prou repòs durant el postoperatori i la pròtesi no s'adhereix al múscul pectoral, generant-se un espai mort entre aquests dos que s'omple de líquid. Rarament es produeix un seroma tardà per infeccions o per altres causes.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la tècnica d'augment pectoral és ràpida i segura.
Durant les primeres hores hi ha el risc d'acumular sang al voltant de les pròtesis. És el que tècnicament s'anomena hematoma quirúrgic, i es produeix, normalment, quan s'està ingressat a la clínica. El tractament passa per unes puncions o unes evacuacions.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Per això s'acostuma a pautar un antibiòtic i es recomanen unes cures senzilles de la cicatriu.
Durant les primeres setmanes hi ha risc de seroma. El seroma és la complicació més freqüent de l'augment de múscul pectoral amb pròtesi. El seroma consisteix en l'acumulació d'un líquid clar entre la pròtesi i el múscul pectoral. Això passa quan no es fa prou repòs durant el postoperatori i la pròtesi no s'adhereix al múscul pectoral, generant-se un espai mort entre aquests dos que s'omple de líquid. Rarament es produeix un seroma tardà per infeccions o per altres causes.

[author] => Super User [authorGender] => m [authorDescription] => [authorAvatar] => //www.gravatar.com/avatar/e790b1cc37993150fa5fedbd3ec79732?s=100&default=https%3A%2F%2Fwww.clinicamora.com%2Fcomponents%2Fcom_k2%2Fimages%2Fplaceholder%2Fuser.png [authorLink] => /ca/testimonis/itemlist/user/136-superuser )

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la tècnica d'augment pectoral és ràpida i segura.
Durant les primeres hores hi ha el risc d'acumular sang al voltant de les pròtesis. És el que tècnicament s'anomena hematoma quirúrgic, i es produeix, normalment, quan s'està ingressat a la clínica. El tractament passa per unes puncions o unes evacuacions.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Per això s'acostuma a pautar un antibiòtic i es recomanen unes cures senzilles de la cicatriu.
Durant les primeres setmanes hi ha risc de seroma. El seroma és la complicació més freqüent de l'augment de múscul pectoral amb pròtesi. El seroma consisteix en l'acumulació d'un líquid clar entre la pròtesi i el múscul pectoral. Això passa quan no es fa prou repòs durant el postoperatori i la pròtesi no s'adhereix al múscul pectoral, generant-se un espai mort entre aquests dos que s'omple de líquid. Rarament es produeix un seroma tardà per infeccions o per altres causes.

Publicat a Cirurgia masculina

Etiquetat com

Llegeix més ...

Dimecres, 10 10UTC Setembre 10UTC 2014 10:43

RINOPLÀSTIA

La rinoplastia és la cirugia que permet canviar la forma del nas

Quan el nostre nas és molt gran, no ens agrada o està deformat per algun cop o traumatisme tenim la possibilitat de canviar la seva forma quirúrgicament.

El nas el dividim estèticament en la punta nasal i el dors nasal, on la punta és bàsicament la part que trobem per sobre dels forats i el dors la part del nas que trobem entre els ulls, el que col•loquialment anomenem el pont.
La punta pot ser arrodonida, massa punxeguda, quadrada, molt sobresortida, doble, torçada, bulbosa, etc. El dors pot ser massa gran, sobresortit, en forma de "gepa", o fins i tot massa petit.
En l'home és típica la presència de l'anomenada "gepa", que és un dors molt sobresortit que es veu de perfil. Aquesta "gepa" apareix en l'adolescència, o també com a resultat d'un cop o un traumatisme fort al nas.
La punta nasal en l'home sol ser més gran que en la dona i té una forma molt menys punxeguda. També està molt menys rotada i es veuen molt menys els orificis nasals.
Conèixer les diferències entre el nas masculí i el femení és fonamental alhora d'afrontar una rinoplàstia amb bons resultats i poder proporcionar resultats naturals, que no es vegi el nas com una cosa anòmala dins el conjunt de la cara.
A més hi ha un element que no s'estudia tant en la rinoplàstia i que és fonamental perquè el resultat sigui perfecte: l'envà nasal. L'envà nasal és una estructura interna que serveix de base per a tot el nas. La majoria de nassos torçats es deuen a desviacions internes de l'envà, per això si no es corregeix l'envà només podem corregir parcialment la forma del nas.

TÈCNIQUES

Per a corregir la forma del nas parlem fonamentalment de dos grups de tècniques: la rinoplàstia i la rinoseptoplàstia.
En la rinoplàstia només canviem la forma de la part més externa del nas: els ossos més externs i els cartílags més superficials. Són tècniques útils quan volem pocs canvis i la base del nas és correcta. Permet una recuperació ràpida i poca inflamació.
En la rinoseptoplàstia donem forma a totes les estructures del nas, tant les més externes com les més internes. És la cirurgia que es requereix quan volem fer canvis més importants al nas o quan l'envà del nas està molt desviat i fa que el nas es torci.
La rinoplàstia acostuma a fer-se servir amb tècniques tancades, que vol dir que les incisions es fan per dins del nas.
La rinoseptoplàstia acostuma a fer-se servir amb tècniques obertes, que vol dir que les incisions es fan per dins del nas però també una de molt petita per fora, a nivell de la columel•la.

INTERVENCIÓ

stdClass Object ( [id] => 159 [title] => Intervenció [alias] => intervencio [catid] => 41 [published] => 1 [introtext] =>

La rinoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia molt exhaustiva i llarga. No només s'ha de determinar els defectes estètics que pot tenir un nas, sinó com les modificacions poden afectar l'estètica global i l'harmonia de la cara, així com la funció respiratòria del nas. El nas és un element central de la cara i les seves modificacions afecten molt la nostra imatge, per això cal ser molt curosos amb el diagnòstic.
Les tècniques de rinoplàstia són segures i permeten molts bons resultats.
Abans de la intervenció caldrà realitzar estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient estigui sa. Això ens permetrà assegurar que durant la intervenció no tindrem cap sorpresa. De vegades també cal fer un TAC nasal per a veure com estan les estructures internes del nas.
L'anestèsia general que es fa servir normalment és la general, encara que en alguns casos també es pot fer servir la local amb sedació.
La durada de la intervenció és d'1 a 2 hores.
Després de la intervenció es col•loquen un taps nasals, unes tiretes i una fèrula nasal.
L'alta de l'hospital es dóna el mateix dia o l'endemà depenent del tipus d'intervenció i de cada cas.

La rinoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia molt exhaustiva i llarga. No només s'ha de determinar els defectes estètics que pot tenir un nas, sinó com les modificacions poden afectar l'estètica global i l'harmonia de la cara, així com la funció respiratòria del nas. El nas és un element central de la cara i les seves modificacions afecten molt la nostra imatge, per això cal ser molt curosos amb el diagnòstic.
Les tècniques de rinoplàstia són segures i permeten molts bons resultats.
Abans de la intervenció caldrà realitzar estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient estigui sa. Això ens permetrà assegurar que durant la intervenció no tindrem cap sorpresa. De vegades també cal fer un TAC nasal per a veure com estan les estructures internes del nas.
L'anestèsia general que es fa servir normalment és la general, encara que en alguns casos també es pot fer servir la local amb sedació.
La durada de la intervenció és d'1 a 2 hores.
Després de la intervenció es col•loquen un taps nasals, unes tiretes i una fèrula nasal.
L'alta de l'hospital es dóna el mateix dia o l'endemà depenent del tipus d'intervenció i de cada cas.

[author] => Super User [authorGender] => m [authorDescription] => [authorAvatar] => //www.gravatar.com/avatar/e790b1cc37993150fa5fedbd3ec79732?s=100&default=https%3A%2F%2Fwww.clinicamora.com%2Fcomponents%2Fcom_k2%2Fimages%2Fplaceholder%2Fuser.png [authorLink] => /ca/testimonis/itemlist/user/136-superuser )

La rinoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia molt exhaustiva i llarga. No només s'ha de determinar els defectes estètics que pot tenir un nas, sinó com les modificacions poden afectar l'estètica global i l'harmonia de la cara, així com la funció respiratòria del nas. El nas és un element central de la cara i les seves modificacions afecten molt la nostra imatge, per això cal ser molt curosos amb el diagnòstic.
Les tècniques de rinoplàstia són segures i permeten molts bons resultats.
Abans de la intervenció caldrà realitzar estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient estigui sa. Això ens permetrà assegurar que durant la intervenció no tindrem cap sorpresa. De vegades també cal fer un TAC nasal per a veure com estan les estructures internes del nas.
L'anestèsia general que es fa servir normalment és la general, encara que en alguns casos també es pot fer servir la local amb sedació.
La durada de la intervenció és d'1 a 2 hores.
Després de la intervenció es col•loquen un taps nasals, unes tiretes i una fèrula nasal.
L'alta de l'hospital es dóna el mateix dia o l'endemà depenent del tipus d'intervenció i de cada cas.

POSTOPERATORI

stdClass Object ( [id] => 160 [title] => Postoperatori [alias] => postoperatori [catid] => 41 [published] => 1 [introtext] =>

El postoperatori és molt variable a la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.
Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.
De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.
La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.
Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.

El postoperatori és molt variable a la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.
Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.
De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.
La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.
Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.

[author] => Super User [authorGender] => m [authorDescription] => [authorAvatar] => //www.gravatar.com/avatar/e790b1cc37993150fa5fedbd3ec79732?s=100&default=https%3A%2F%2Fwww.clinicamora.com%2Fcomponents%2Fcom_k2%2Fimages%2Fplaceholder%2Fuser.png [authorLink] => /ca/testimonis/itemlist/user/136-superuser )

El postoperatori és molt variable a la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.
Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.
De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.
La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.
Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.

COMPLICACIONS

stdClass Object ( [id] => 161 [title] => Complicacions [alias] => complicacions [catid] => 41 [published] => 1 [introtext] =>

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en una de les tècniques més segures.
Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.
També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.
Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en una de les tècniques més segures.
Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.
També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.
Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.

[author] => Super User [authorGender] => m [authorDescription] => [authorAvatar] => //www.gravatar.com/avatar/e790b1cc37993150fa5fedbd3ec79732?s=100&default=https%3A%2F%2Fwww.clinicamora.com%2Fcomponents%2Fcom_k2%2Fimages%2Fplaceholder%2Fuser.png [authorLink] => /ca/testimonis/itemlist/user/136-superuser )

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en una de les tècniques més segures.
Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.
També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.
Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.

Publicat a Cirurgia masculina

Etiquetat com

Llegeix més ...

Dimecres, 10 10UTC Setembre 10UTC 2014 10:42

RINOPLÀSTIA

La rinoplàstia és la cirurgia que permet canviar la forma del nas.

Quan el nostre nas és molt gran, no ens agrada o està deformat per algun cop o traumatisme tenim la possibilitat de canviar la seva forma quirúrgicament.
El nas el dividim estèticament en la punta nasal i el dors nasal, on la punta és bàsicament la part que trobem per sobre dels forats i el dors la part del nas que trobem entre els ulls (el que col•loquialment anomenem el pont).
La punta pot ser arrodonida, massa punxeguda, quadrada, molt sobresortida, doble, torçada, bulbosa, etc. El dors pot ser massa gran, sobresortit, en forma de "gepa", o fins i tot massa petit.
A més hi ha un element que no s'estudia tant a la rinoplàstia i que és fonamental perquè el resultat sigui perfecte: l'envà nasal. L'envà nasal és una estructura interna que serveix de base per a tot el nas. La majoria de nassos que torçats es deuen a desviacions internes de l'envà, per això si no es corregeix l'envà només podem corregir parcialment la forma del nas.

TÈCNIQUES

Per a corregir la forma del nas parlem fonamentalment de dos grups de tècniques la rinoplàstia i la rinoseptoplàstia.
En la rinoplàstia només canviem la forma de la part més externa del nas: els ossos més externs i els cartílags més superficials. Són tècniques útils quan volem pocs canvis i la base del nas és correcta. Permet una recuperació ràpida i poca inflamació.
En la rinoseptoplàstia donem forma a totes les estructures del nas, tant les més externes com les més internes. És la cirurgia que es requereix quan volem fer canvis més importants o quan l'envà del nas està molt desviat i fa que el nas es torci.
La rinoplàstia acostuma a fer-se servir amb tècniques tancades, que vol dir que les incisions es fan per dins del nas.
La rinoseptoplàstia acostuma a fer-se servir amb tècniques obertes, que vol dir que les incisions es fan per dins del nas però també una de molt petita per fora, a nivell de la columel•la.

INTERVENCIÓ

stdClass Object ( [id] => 81 [title] => Intervenció [alias] => intervencio [catid] => 23 [published] => 1 [introtext] =>

La rinoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia molt exhaustiva i llarga. No només s'ha de determinar els defectes estètics que pot tenir un nas, sinó com les modificacions poden afectar l'estètica global i l'harmonia de la cara, així com la funció respiratòria del nas. El nas és un element central de la cara i les seves modificacions afecten molt la nostra imatge, per això cal ser molt curosos amb el diagnòstic.

Les tècniques de rinoplàstia són segures i permeten molts bons resultats.
Abans de la intervenció caldrà realitzar estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient estigui sa. Això ens permetrà assegurar que durant la intervenció no tindrem cap sorpresa. De vegades també cal fer un TAC nasal per a veure com estan les estructures internes del nas.
L'anestèsia general que es fa servir normalment és la general, encara que en alguns casos també es pot fer servir la local amb sedació.
La durada de la intervenció és d'1 a 2 hores.
Després de la intervenció es col•loquen uns taps nasals, unes tiretes i una fèrula nasal.
L'alta de l'hospital es dóna el mateix dia o l'endemà depenent del tipus d'intervenció i de cada cas.

La rinoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia molt exhaustiva i llarga. No només s'ha de determinar els defectes estètics que pot tenir un nas, sinó com les modificacions poden afectar l'estètica global i l'harmonia de la cara, així com la funció respiratòria del nas. El nas és un element central de la cara i les seves modificacions afecten molt la nostra imatge, per això cal ser molt curosos amb el diagnòstic.

Les tècniques de rinoplàstia són segures i permeten molts bons resultats.
Abans de la intervenció caldrà realitzar estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient estigui sa. Això ens permetrà assegurar que durant la intervenció no tindrem cap sorpresa. De vegades també cal fer un TAC nasal per a veure com estan les estructures internes del nas.
L'anestèsia general que es fa servir normalment és la general, encara que en alguns casos també es pot fer servir la local amb sedació.
La durada de la intervenció és d'1 a 2 hores.
Després de la intervenció es col•loquen uns taps nasals, unes tiretes i una fèrula nasal.
L'alta de l'hospital es dóna el mateix dia o l'endemà depenent del tipus d'intervenció i de cada cas.

[author] => Super User [authorGender] => m [authorDescription] => [authorAvatar] => //www.gravatar.com/avatar/e790b1cc37993150fa5fedbd3ec79732?s=100&default=https%3A%2F%2Fwww.clinicamora.com%2Fcomponents%2Fcom_k2%2Fimages%2Fplaceholder%2Fuser.png [authorLink] => /ca/testimonis/itemlist/user/136-superuser )

La rinoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia molt exhaustiva i llarga. No només s'ha de determinar els defectes estètics que pot tenir un nas, sinó com les modificacions poden afectar l'estètica global i l'harmonia de la cara, així com la funció respiratòria del nas. El nas és un element central de la cara i les seves modificacions afecten molt la nostra imatge, per això cal ser molt curosos amb el diagnòstic.

Les tècniques de rinoplàstia són segures i permeten molts bons resultats.
Abans de la intervenció caldrà realitzar estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient estigui sa. Això ens permetrà assegurar que durant la intervenció no tindrem cap sorpresa. De vegades també cal fer un TAC nasal per a veure com estan les estructures internes del nas.
L'anestèsia general que es fa servir normalment és la general, encara que en alguns casos també es pot fer servir la local amb sedació.
La durada de la intervenció és d'1 a 2 hores.
Després de la intervenció es col•loquen uns taps nasals, unes tiretes i una fèrula nasal.
L'alta de l'hospital es dóna el mateix dia o l'endemà depenent del tipus d'intervenció i de cada cas.

POSTOPERATORI

stdClass Object ( [id] => 82 [title] => Postoperatori [alias] => postoperatori [catid] => 23 [published] => 1 [introtext] =>

El postoperatori és molt variable en la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.
Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.
De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.
La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.
Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.

El postoperatori és molt variable en la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.
Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.
De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.
La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.
Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.

[author] => Super User [authorGender] => m [authorDescription] => [authorAvatar] => //www.gravatar.com/avatar/e790b1cc37993150fa5fedbd3ec79732?s=100&default=https%3A%2F%2Fwww.clinicamora.com%2Fcomponents%2Fcom_k2%2Fimages%2Fplaceholder%2Fuser.png [authorLink] => /ca/testimonis/itemlist/user/136-superuser )

El postoperatori és molt variable en la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.
Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.
De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.
La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.
Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.

COMPLICACIONS

stdClass Object ( [id] => 83 [title] => Complicacions [alias] => complicacions [catid] => 23 [published] => 1 [introtext] =>

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en unes de les tècniques més segures.
Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.
També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.
Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en unes de les tècniques més segures.
Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.
També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.
Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.

[author] => Super User [authorGender] => m [authorDescription] => [authorAvatar] => //www.gravatar.com/avatar/e790b1cc37993150fa5fedbd3ec79732?s=100&default=https%3A%2F%2Fwww.clinicamora.com%2Fcomponents%2Fcom_k2%2Fimages%2Fplaceholder%2Fuser.png [authorLink] => /ca/testimonis/itemlist/user/136-superuser )

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en unes de les tècniques més segures.
Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.
També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.
Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.

Publicat a Tractaments

Etiquetat com

Llegeix més ...

Dimarts, 09 09UTC Setembre 09UTC 2014 18:32

RINOPLASTIA

Con la rinoplastia tenemos la posibilidad de cambiar su forma quirúrgicamente.

La rinoplastia es la cirugía que permite cambiar la forma de la nariz cuando nuestra nariz es muy grande y no nos gusta, o está deformada por algún golpe o traumatismo.

La nariz se divide estéticamente en la punta nasal y el dorso nasal, donde la punta es básicamente la parte que encontramos por encima de los agujeros y el dorso es la parte de la nariz que encontramos entre los ojos (lo que coloquialmente se denomina puente).
La punta puede ser redondeada, demasiado puntiaguda, cuadrada, muy salida, doble, torcida, bulbosa, etc. El dorso puede ser demasiado grande, en forma de "giba" o incluso demasiado pequeño.
Además hay un elemento que no se estudia tanto en la rinoplastia y que es fundamental para que el resultado sea perfecto: el tabique nasal. El tabique nasal es una estructura interna que sirve de base para toda la nariz. La mayor parte de las narices torcidas se deben a desviaciones internas del tabique, por eso si no se corrige el tabique sólo podremos corregir parcialmente la forma de la nariz.

TÉCNICAS

Para corregir la forma de la nariz hablamos fundamentalmente de dos grupos de técnicas: la rinoplastia y la rinoseptoplastia.
En la rinoplastia sólo cambiamos la forma de la parte más externa de la nariz: los huesos más externos y los cartílagos más superficiales. Son técnicas útiles cuando queremos pocos cambios y la base de la nariz es correcta. Permite una recuperación rápida y poca inflamación.
En la rinoseptoplastia damos forma a todas las estructuras de la nariz, tanto las más externas como las más internas. Es la cirugía que se necesita cuando queremos hacer cambios más importantes o cuando el tabique nasal está muy desviado y hace que la nariz se tuerza.
La rinoplastia acostumbra a utilizar técnicas cerradas, lo que significa que las incisiones van todas por dentro de la nariz.
La rinoseptoplastia acostumbra a utilizar técnicas abiertas, lo que significa que las incisiones se realizan por dentro de la nariz pero también una de muy pequeña fuera, a nivel de la columela.