La liposucció és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a determinar tots els detalls de la tècnica a utilitzar, les característiques personals i els aspectes que fan referència al resultat final. La cirurgia en si és relativament senzilla en mans expertes.Sempre es realitzen estudis preoperatoris abans d'una intervenció. En liposuccions molt grans aquests estudis poden recomanar fer la intervenció en dues sessions en comptes d'una per tal de reduir els riscos i les complicacions. No dubtis en preguntar al teu cirurgià com reduir el risc en cada cas.Podem fer servir qualsevol tipus d'anestèsia en les liposuccions. Les liposuccions molt petites es poden fer amb anestèsia local pura. En canvi les mitjanes se solen fer amb anestèsia local i sedació. Es reserva l'anestèsia general per a les liposuccions grans.Exceptuant per a les liposuccions més grans, gairebé tots els pacients poden marxar a casa el mateix dia de la intervenció, sense necessitat de quedar-se a dormir a la clínica.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques més modernes de glutioplàstia són molt segures.En les tècniques de pròtesi i penjall hi ha risc d'hematoma en les primeres hores després de la cirurgia. Aquest hematoma se sol acumular a la zona del gluti i pot requerir una evacuació o punció.També en les tècniques de pròtesi i penjall, però molt menys a la de greix, hi ha un risc d'infecció. Per això en tots els casos caldrà prendre un antibiòtic al postoperatori.En la tècnica amb pròtesi hi ha afegit el risc de que la pròtesi es pugui moure (malposició protètica) o que es pugui trencar (ruptura protètica).

El postoperatori varia moltíssim segons el tipus de glutioplàstia que es practiqui. La glutioplàstia amb pròtesi és la més dolorosa i la que més inflamació comporta. En canvi la glutioplàstia amb greix és la que té una recuperació més lleugera. La glutioplàstia amb penjalls podem dir que està entremig de les dues.De totes tres se surt de quiròfan amb una faixa en forma de pantaló de ciclista, que s'haurà de portar de dia i de nit durant tot un mes. S'haurà de dormir boca avall durant 2 dies per la glutioplàstia amb greix i durant una setmana per la glutioplàstia amb pròtesi.No es pot practicar esport durant el primer mes després de la cirurgia.

En una cirurgia com la glutioplàstia és molt important realitzar una visita prèvia exhaustiva per a determinar quina és la millor tècnica per a cada cas. Cal tenir clar el tipus de gluti que agrada i com es voldria modificar l'actual. D'aquesta manera es podrà quedar d'acord amb el cirurgià per a aconseguir el resultat final desitjat.Les tècniques de glutioplàstia són molt segures però requereixen de mans expertes per a dur-les a terme.Abans de la intervenció cal realitzar un estudi preoperatori per a determinar que la persona està sana. Així evitem riscos innecessaris a l'hora de la intervenció, i aquesta pot ser plenament segura.La glutioplàstia es fa normalment amb anestèsia general, però en alguns cassos es pot realitzar amb anestèsia raquídia, és a dir, adormint de cintura en avall.Les glutioplàsties sovint es fan en regim ambulatori, és a dir, marxant a dormir a casa poques hores després de la intervenció, però depèn de la tècnica utilitzada en alguns casos cal fer una estada d'una nit a la clínica.

No hi ha cap tècnica quirúrgica que estigui exempta de complicacions, però les millores fan que cada vegada sigui més segur operar-se.A les primeres hores de la cirurgia hi ha risc d'acumular sang a dins de les parpelles. Tècnicament és el que s'anomena un hematoma quirúrgic, i de vegades cal fer una punció per a evacuar-lo.Rarament es pot produir una infecció en el postoperatori. S'evita proporcionant antibiòtics i col•liris.El risc clàssic de la blefaroplàstia és que l'ull quedi massa obert, com arrodonit. És el que tècnicament anomenem ectropi. Actualment el risc d'ectropi s'ha reduït pràcticament a zero gràcies a les tècniques tarsoconjuntivals.

El postoperatori varia molt en cada persona. En general podem dir que la blefaroplàstia és una tècnica que no fa mal, però sí hi ha lleugeres molèsties com el llagrimeig o la sensació d'inflor.El més evident del postoperatori és la inflamació de les parpelles. Aquesta inflamació es manté durant una setmana. Juntament amb la inflamació poden aparèixer blaus, que desapareixen entre 5 i 10 dies després de la inflamació.És molt important protegir-se del sol durant el primer mes després de la cirurgia per a evitar que ens pugui quedar marca de la intervenció. També es recomana no practicar esports durant el primer mes.

La blefaroplàstia és una cirurgia que requereix una visita diagnòstica important per a veure quins són els defectes que trobem a l'àrea periorbitària i determinar quina és la forma més adequada de solucionar-los.En general podem dir que la blefaroplàstia és una tècnica molt segura.Abans de la intervenció sempre caldrà realitzar uns exàmens preoperatoris per a comprovar que la persona està sana.L'anestèsia que es fa servir en la intervenció és la local amb sedació. Això vol dir que s'indueix un son suau i s'aprofita per a introduir l'agent anestèsic a les parpelles. Després la persona pot estar desperta o continuar adormida durant la intervenció. Si es realitza exclusivament la blefaroplàstia superior es pot realitzar amb anestèsia local.La durada de la intervenció és d'aproximadament una hora.Després de la cirurgia es col•loquen unes tiretes a les parpelles, que es mantindran durant una setmana. L'alta es dóna poques hores després de la intervenció.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques més modernes de lipoabominoplastia fan d'aquesta intervenció una tècnica molt segura.Durant les primeres hores hi ha risc d'acumulació de sang al teixit de la cirurgia, que és el que tècnicament anomenem hematoma quirúrgic. Això passa en les hores immediatament posteriors a la cirurgia, quan encara s'està ingressat a la clínica, i se soluciona fent una punció i evacuant-lo.Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Normalment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles. També es pot acumular una altre tipus de líquid, aquesta vegada clar, que és el que tècnicament anomenem seroma. El tractament del seroma consisteix en fer una punció fins que aconseguim buidar-lo i que desaparegui. En persones grans (>65 anys), fumadores o diabètiques hi ha risc de necrosi. La necrosi és la falta d'irrigació dels teixits, que fa que les cicatrius tardin més en tancar-se i es requereixin cures posteriors.

El postoperatori varia molt en cada persona i amb cada tècnica. Les tècniques més agressives tenen molts millors resultats però també una recuperació una mica més lenta.En l'abodminoplàstia gairebé sempre hi ha un dolor, com cruiximents, als abdominals. Dolor que es nota sobretot al tossir o al aixecar se del llit. Aquest dolor durant de 2 a 3 dies. A més del dolor hi ha inflamació, que comença a baixar passada una setmana.És molt important portar la faixa abdominal durant el primer mes. Durant el primer mes no es pot fer esport. Tampoc no es poden fer esforços ni agafar grans pesos durant la primera setmana.La reincorporació a la feina depèn de la activitat física que es faci. Si la feina és de despatx en menys d'una setmana un pot reiniciar l'activitat. Si a la feina es fan esforços, potser caldrà esperar una setmana per a reincorporar se.

L'abdominoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic de tot allò que queda amagat darrera d'un abdomen, i poder determinar així quina és la millor tècnica per a cada persona. Només un diagnòstic curós ens podrà determinar els aspectes finals del resultat.Les tècniques d'abdominoplàstia no són ràpides, però en mans expertes són molt segures.Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient està sa. Ens hem d'assegurar que la persona està sana i que no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.L'anestèsia que es fa servir normalment és la general, encara que també es pot fer mitjançant una tècnica raquídia, adormint de la cintura en avall.La durada de la intervenció depèn de la tècnica que es faci servir, però normalment estem entre les 2 i les 3 hores.Després de la intervenció es col•loca una faixa abdominal, i el pacient estarà ingressat una nit a la clínica.L'alta es dóna el dia següent de la intervenció.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les associades a les tècniques de ginecomàstia són molt reduïdes.A les primeres hores i dies hi ha un risc d'acumular líquid a la zona de la cirurgia. A la mastectomia normalment és sang, i és el que s'anomena hematoma quirúrgic. A la liposucció normalment és un líquid clar, que s'anomena seroma. En ambdós casos és fàcil fer una punció i evacuar-lo.Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Normalment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles. Amb això el risc d'infecció és molt baix.

El postoperatori varia molt amb cada persona i amb cada tècnica. En general podem dir que la liposucció genera més inflamació, però que la mastectomia subcutània és una mica més dolorosa.En ambdós cassos cal portar la faixa pectoral que es col•loca a quiròfan durant un mes seguit. És important no fer esport durant aquest primer mes. No es poden fer esforços ni agafar grans pesos durant els primers 7 dies.La reincorporació a la feina és ràpida. En el cas de la liposucció podem parlar d'un parell de dies. En el cas de la mastectomia subcutània hem d'esperar una mica mes, uns 5 dies.