La ginecomàstia és una condició que requereix una visita prèvia exhaustiva per a determinar quin és el teixit que predomina i quina serà la tècnica que millor tractarà el pit. Només un diagnòstic curós podrà determinar si la persona es beneficia més d'una liposucció, d'una mastectomia subcutània o de la combinació de les dues tècniques.Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.La mastectomia subcutània i la liposucció de ginecomàstia no són tècniques molt llargues en mans expertes. Podem parlar aproximadament d'una intervenció d'1 hora de durada. En general farem servir una anestèsia local associada a una sedació, per a les ginecomàsties més petites, i una anestèsia general per a les ginecomàsties més grans.Després de la intervenció es col•loca una faixa pectoral, semblant a una armilla. A les poques hores de la intervenció és possible marxar cap a casa.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la tècnica d'augment pectoral és ràpida i segura.Durant les primeres hores hi ha el risc d'acumular sang al voltant de les pròtesis. És el que tècnicament s'anomena hematoma quirúrgic, i es produeix, normalment, quan s'està ingressat a la clínica. El tractament passa per unes puncions o unes evacuacions.Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Per això s'acostuma a pautar un antibiòtic i es recomanen unes cures senzilles de la cicatriu.Durant les primeres setmanes hi ha risc de seroma. El seroma és la complicació més freqüent de l'augment de múscul pectoral amb pròtesi. El seroma consisteix en l'acumulació d'un líquid clar entre la pròtesi i el múscul pectoral. Això passa quan no es fa prou repòs durant el postoperatori i la pròtesi no s'adhereix al múscul pectoral, generant-se un espai mort entre aquests dos que s'omple de líquid. Rarament es produeix un seroma tardà per infeccions o per altres causes.

El postoperatori varia molt en cada persona i amb cada tècnica, encara que l'augment de pectoral no és una tècnica gaire dolorosa. Normalment els pacients es queixen d'uns cruiximents forts durant uns 2-3 dies, que es controlen molt bé amb els analgèsics habituals.Després de la intervenció hi ha una inflamació que dura entre 1 i 2 setmanes. La faixa pectoral (armilla) s'ha de portar durant el primer mes.També és molt important no fer esport durant el primer mes, i no es poden fer exercicis d'hipertròfia del múscul pectoral durant els primers 2 mesos.La reincorporació a la feina depèn de l'activitat física que es realitzi. Si la feina és de despatx en menys d'una setmana es pot reiniciar l'activitat. Si la feina requereix esforços físics caldrà esperar uns 10 dies per a reincorporar se.

L'augment de múscul pectoral és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic curós. Sempre s'ha de determinar si hi ha o no ginecomàstia, i quin és el tipus de pròtesi que s'ha de fer servir. Només aquest diagnòstic curós permetrà determinar els aspectes finals del resultat.L'augment de múscul pectoral mitjançant pròtesi és una tècnica segura i ràpida en mans expertes.Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient està sa perquè així no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.L'anestèsia que es fa servir normalment és la general.La durada de la intervenció és aproximadament d'1 a 1½ hores.Després de la intervenció es col•loca una faixa toràcica i el pacient quedarà ingressat una nit a la clínica.L'alta es dóna el dia següent de la intervenció.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en una de les tècniques més segures.Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.

El postoperatori és molt variable a la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.

La rinoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia molt exhaustiva i llarga. No només s'ha de determinar els defectes estètics que pot tenir un nas, sinó com les modificacions poden afectar l'estètica global i l'harmonia de la cara, així com la funció respiratòria del nas. El nas és un element central de la cara i les seves modificacions afecten molt la nostra imatge, per això cal ser molt curosos amb el diagnòstic.Les tècniques de rinoplàstia són segures i permeten molts bons resultats.Abans de la intervenció caldrà realitzar estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient estigui sa. Això ens permetrà assegurar que durant la intervenció no tindrem cap sorpresa. De vegades també cal fer un TAC nasal per a veure com estan les estructures internes del nas.L'anestèsia general que es fa servir normalment és la general, encara que en alguns casos també es pot fer servir la local amb sedació.La durada de la intervenció és d'1 a 2 hores.Després de la intervenció es col•loquen un taps nasals, unes tiretes i una fèrula nasal.L'alta de l'hospital es dóna el mateix dia o l'endemà depenent del tipus d'intervenció i de cada cas.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques d'otoplàstia són molt segures i fa molt de temps que es practiquen.A les primeres hores hi ha risc d'acumular sang als teixits de la cirurgia, el que tècnicament s'anomena otohematoma, i de vegades cal fer una punció per a evacuar-lo.Els primers dies hi ha risc d'infecció. La infecció és la complicació més greu de l'otoplàstia, per això és molt important prendre l'antibiòtic corresponent i fer bé les cures.A llarg termini hi ha una complicació que és pròpia de l'otoplàstia: la recidiva. L'esquelet de l'orella està format per cartílag. El cartílag és un material que es diu que té memòria, això vol dir que té tendència a tornar a la seva forma anterior, per això hi ha risc durant els primers mesos que l'orella, a poc a poc, torni a la seva forma original. El risc de recidiva és baix, però no podem dir que sigui zero. Si es produeix la recidiva, la seva solució no és massa complicada, però s'ha de tornar a repetir la intervenció.

El procés del postoperatori varia molt en cada persona. Habitualment hi ha dolor el primer dia, que es controla amb analgèsics. Després queda una sensació d'inflor que dura una setmana.L'embenat que es col•loca a quiròfan es retira a les 24-48h i després cal portar una cinta auricular (com una diadema de tennis) durant 2-3 setmanes.Es recomana no fer esport durant la primera setmana.

L'otoplàstia és una cirurgia que requereix un bon diagnòstic per a determinar quin és el component que fa que l'orella sobresurti, o que la seva forma no sigui la més agradable. Només amb un diagnòstic curós es poden determinar les tècniques més útils i es poden assegurar els aspectes finals del resultat.Les tècniques d'otoplàstia són ràpides i en mans expertes són segures.Sempre caldrà realitzar una sèrie de probes preoperatòries per a determinar que la persona que s'ha d'intervenir està sana i així minimitzar els riscos operatoris.L'anestèsia que es fa servir és la local, i es recomana sedació per a fer el procés molt més còmode. En cas d'un menor la sedació és pràcticament la norma.La durada de la intervenció és d'aproximadament 1 hora.Després de la intervenció es col•loca un embenat al cap. L'alta hospitalària es dóna poques hores després de la intervenció.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la mastopèxia és una cirurgia molt segura.A les primeres hores hi ha risc d'acumulació de líquid al teixit de la cirurgia, que és el que tècnicament anomenem hematoma quirúrgic. Això passa en les hores immediatament posteriors a la cirurgia, quan encara s'està ingressat a la clínica, i se soluciona mitjançant puncions o evacuacions.Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Normalment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles.En pacients grans (>65 anys), fumadores o diabètiques hi ha risc de necrosi. La necrosi és la falta d'irrigació dels teixits, que fa que les cicatrius tardin més en tancar-se i es requereixin cures posteriors.

El postoperatori és molt variable entre les pacients. Per la mateixa intervenció hi ha persones que es recuperen molt de pressa i sense dolor, i a d'altres que els costa una mica més recuperar-se.El sostenidor especial s'ha de portar de dia i de nit durant un mes seguit. Durant aquest mes no es pot fer activitat física important, com seria fer esport.La reincorporació a la feina es fa normalment a la setmana de la intervenció. Però això és molt variable, i depèn del tipus de feina que es faci.