En una cirurgia com la glutioplàstia és molt important realitzar una visita prèvia exhaustiva per a determinar quina és la millor tècnica per a cada cas. Cal tenir clar el tipus de gluti que agrada i com es voldria modificar l'actual. D'aquesta manera es podrà quedar d'acord amb el cirurgià per a aconseguir el resultat final desitjat.Les tècniques de glutioplàstia són molt segures però requereixen de mans expertes per a dur-les a terme.Abans de la intervenció cal realitzar un estudi preoperatori per a determinar que la persona està sana. Així evitem riscos innecessaris a l'hora de la intervenció, i aquesta pot ser plenament segura.La glutioplàstia es fa normalment amb anestèsia general, però en alguns cassos es pot realitzar amb anestèsia raquídia, és a dir, adormint de cintura en avall.Les glutioplàsties sovint es fan en regim ambulatori, és a dir, marxant a dormir a casa poques hores després de la intervenció, però depèn de la tècnica utilitzada en alguns casos cal fer una estada d'una nit a la clínica.

Cap tècnica no està exempta de complicacions, encara que les tècniques implicades a la cirurgia íntima femenina són molt segures.A les primeres hores de la intervenció és normal que hi hagi un sagnat, com una menstruació però més abundant. Quan aquesta sang queda retinguda es produeix el que s'anomena hematoma postquirúrgic, i de vegades cal fer una punció per a evacuar-lo.Els primers dies hi ha risc d'infecció. Es proporciona un antibiòtic per a prevenir la infecció, però com que és una zona molt humida, cal tenir una higiene molt acurada.La pèrdua de sensibilitat és la complicació més greu que pot tenir aquesta cirurgia. Per sort en mans expertes aquest risc és molt petit.

El postoperatori és molt variable. En general, com més tractaments fem a la zona més costa recuperar-se. Les tècniques de cirurgia íntima no tenen un postoperatori gaire dolorós, però sí hi ha sensació com de pes a la zona genital. Aquesta sensació de pes es manté durant uns 5 dies. També hi ha una inflamació severa de la zona que es manté de 5 a 7 dies.És important no realitzar cap tipus d'esport durant el primer mes. També es recomana abstenció d'activitat sexual durant les primeres tres setmanes.La reincorporació a la feina depèn de l'activitat física que es dugui a terme. Si la feina és de despatx en 3-4 dies es pot reiniciar l'activitat. Si a la feina es realitzen esforços caldrà esperar 1 setmana.

La cirurgia íntima femenina és un conjunt de tècniques diferents que sumades formen una de global. S'ha de fugir de patrons determinats i s'ha d'intentar personalitzar al màxim la cirurgia per a obtenir els millors resultats. Per això el diagnòstic esdevé una eina fonamental per a planificar la cirurgia i poder assegurar-ne el resultat.Les tècniques de cirurgia íntima femenina són molt segures en mans expertes, i són relativament ràpides.Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a assegurar-nos que la pacient està sana i que podem operar amb les màximes garanties.L'anestèsia que es fa servir és la local amb sedació. És a dir, s'indueix un son suau per a poder aplicar anestèsic a la zona, i un cop la zona està adormida la pacient pot escollir entre continuar adormida durant tota la intervenció o estar desperta sense notar cap dolor. En algunes ocasions també es pot anestesiar de cintura en avall.La durada de la intervenció depèn de la suma dels tractaments que cal fer, però en general parlem de 45 minuts a 1h i 30 minuts.Després de la intervenció cal portar roba interior ajustada i una compresa durant la primera setmana. L'alta es dóna a les poques hores…

No hi ha cap tècnica quirúrgica que estigui exempta de complicacions, però les millores fan que cada vegada sigui més segur operar-se.Durant les primeres hores posteriors a la cirurgia hi ha risc que s'acumuli sang a dins de les parpelles. Tècnicament diem que és un hematoma quirúrgic, i de vegades cal fer una punció o evacuar-lo.Rarament es produeix una infecció en el postoperatori. S'evita proporcionant antibiòtics i col•liris.El risc clàssic de la blefaroplàstia és que l'ull quedi massa obert, com arrodonit. És el que tècnicament anomenem ectropi. Actualment el risc d'ectropi s'ha reduït pràcticament a zero gràcies a les tècniques tarsoconjuntivals.

El postoperatori és molt variable en cada persona. En general podem dir que la blefaroplàstia és una tècnica que no fa mal, però es tenen lleugeres molèsties com el llagrimeig o la sensació d'inflor.El més evident del postoperatori és la inflamació de les parpelles. Aquesta inflamació es manté durant una setmana. Juntament amb la inflamació poden aparèixer blaus, que desapareixen entre 5 i 10 dies després de la intervenció.És molt important protegir-se del sol durant el primer mes després de la cirurgia per a evitar que ens pugui quedar marca de la intervenció.Es recomana no practicar esports durant el primer mes.

La blefaroplàstia és una cirurgia que requereix una visita diagnòstica important per a veure quins són els defectes que trobem a l'àrea periorbitària, i determinar quina és la forma més adequada de solucionar-los.En general podem dir que la blefaroplàstia és una tècnica molt segura.Sempre, abans de la intervenció, caldrà realitzar uns exàmens preoperatoris per a comprovar que la persona està sana.L'anestèsia que es fa servir en la intervenció és la local amb sedació. Això vol dir que s'indueix un son suau i s'aprofita per a introduir l'agent anestèsic a les parpelles. Després la persona pot estar desperta o continuar adormida durant la intervenció. Si es realitza exclusivament la blefaroplàstia superior es pot realitzar amb anestèsia local.La durada de la intervenció és d'aproximadament una hora.Després de la cirurgia es col•loquen unes tiretes a les parpelles, que es mantindran durant una setmana.L'alta es dóna poques hores després de la intervenció.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en unes de les tècniques més segures.Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.

El postoperatori és molt variable en la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.

La rinoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia molt exhaustiva i llarga. No només s'ha de determinar els defectes estètics que pot tenir un nas, sinó com les modificacions poden afectar l'estètica global i l'harmonia de la cara, així com la funció respiratòria del nas. El nas és un element central de la cara i les seves modificacions afecten molt la nostra imatge, per això cal ser molt curosos amb el diagnòstic. Les tècniques de rinoplàstia són segures i permeten molts bons resultats.Abans de la intervenció caldrà realitzar estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient estigui sa. Això ens permetrà assegurar que durant la intervenció no tindrem cap sorpresa. De vegades també cal fer un TAC nasal per a veure com estan les estructures internes del nas.L'anestèsia general que es fa servir normalment és la general, encara que en alguns casos també es pot fer servir la local amb sedació.La durada de la intervenció és d'1 a 2 hores.Després de la intervenció es col•loquen uns taps nasals, unes tiretes i una fèrula nasal.L'alta de l'hospital es dóna el mateix dia o l'endemà depenent del tipus d'intervenció i de cada cas.

La cirurgia d'implant pectoral permet implantar unes pròtesis per a augmentar el volum i millorar la forma del múscul pectoral. El múscul pectoral major és un múscul ample i voluminós que defineix el tòrax de l'home. Aquest múscul ha d'estar desenvolupat en el perfil, tenir un volum correcte, finalitzar de forma abrupta i no tenir una forma arrodonida.Quan un home no té un pectoral major gaire definit podem implantar una pròtesi per a millorar-ne la forma.Actualment és possible tractar una ginecomàstia i a la vegada implantar una pròtesi de pectoral.   PRÒTESI Hi ha dos tipus de pròtesi per a definir el múscul pectoral en l'home: les pròtesis arrodonides i les pròtesis anatòmiques.Les pròtesis arrodonides són fonamentalment pròtesis de gluti que es fan servir en localització pectoral. La seva indicació és sobretot per a homes que volen un pectoral amb una forma molt desenvolupada. Per a fer-nos una idea, podíem parlar d'un pectoral de culturista. El problema d'aquestes pròtesis és que donen una forma massa arrodonida al pectoral, i en determinades anatomies pot assemblar-se una mica a les mames femenines. L'interior d'aquestes pròtesis és de silicona cohesiva, donant un tacte final massa tou al pectoral. El seu ús s'ha reduït…

  La rinoplastia és la cirugia que permet canviar la forma del nas Quan el nostre nas és molt gran, no ens agrada o està deformat per algun cop o traumatisme tenim la possibilitat de canviar la seva forma quirúrgicament. El nas el dividim estèticament en la punta nasal i el dors nasal, on la punta és bàsicament la part que trobem per sobre dels forats i el dors la part del nas que trobem entre els ulls, el que col•loquialment anomenem el pont.La punta pot ser arrodonida, massa punxeguda, quadrada, molt sobresortida, doble, torçada, bulbosa, etc. El dors pot ser massa gran, sobresortit, en forma de "gepa", o fins i tot massa petit.En l'home és típica la presència de l'anomenada "gepa", que és un dors molt sobresortit que es veu de perfil. Aquesta "gepa" apareix en l'adolescència, o també com a resultat d'un cop o un traumatisme fort al nas.La punta nasal en l'home sol ser més gran que en la dona i té una forma molt menys punxeguda. També està molt menys rotada i es veuen molt menys els orificis nasals.Conèixer les diferències entre el nas masculí i el femení és fonamental alhora d'afrontar una rinoplàstia amb bons…