Per què escriure un blog?
Aquesta és la pregunta que em feia jo. Per què escriure un blog? Hi ha prou informació a la meva pàgina web, hi ha informació a d’altres pàgines webs de companys, hi ha “Sant Google” que ens ajuda en tot moment. Aleshores, quina raó hi ha per a escriure un blog? La resposta va donar-me-la la mateixa pregunta. Hi ha un excés d’informació a la web. Més que excés d’informació, hi ha un excés de fonts poc contrastades, i moltes vegades veig com els meus pacients pateixen de desinformació per culpa de llegir massa.
La informació que posem a disposició dels nostres pacients no es pot entendre sense que hi hagi una personalització. No m’interpreteu malament, estic totalment a favor d’informar els pacients, per descomptat. Sempre he desitjat que els meus pacients em preguntin tant com vulguin, però estic observant que últimament hi ha un grup de pacients que s’autodiagnostiquen i vénen a la consulta amb una etiqueta que s’han autoimposat. Per a mi, això és tremendament perillós, perquè fa que ens saltem un pas fonamental en la relació metge-pacient: el diagnòstic.
A part de suposar una terrible pèrdua de temps, perquè s’ha de fer el diagnòstic igualment i també explicar al pacient per què està equivocat en la seva primera apreciació. Arribar a un diagnòstic acurat no és senzill. No es tracta només de llegir una llista i veure si les característiques del cas coincideixen o no amb mi. Hi ha un component molt especial, que és l’experiència. Els éssers humans ens assemblem, però no som iguals. I és especialment en el món de la cirurgia plàstica on, petits detalls que sovint passen desapercebuts per a persones alienes a l’especialització, suposen una gran diferència.
Per això la funció d’aquest blog no és informar sobre les cirurgies, per fer-ho ja hi ha pàgina web. Vull que aquesta sigui una eina personal, en què en primera persona pugui explicar la meva experiència i pugui intentar aportar claror en aquest fosc món de la cirurgia.
Sepúlveda,125 08015 BARCELONA
