El procés del postoperatori varia molt en cada persona. Normalment hi ha dolor el primer dia, que es controla amb analgèsics. Després queda una sensació d'inflor que dura una setmana.
L'embenat que es col•loca a quiròfan es retira a les 24-48h i llavors cal portar una cinta auricular (com una diadema de tennis) durant 2-3 setmanes.
Es recomana no fer esport durant la primera setmana

L'otoplàstia és una cirurgia que requereix un bon diagnòstic per a determinar quin és el component que fa que l'orella sobresurti o que la forma d'aquesta no sigui la més agradable. Només amb un diagnòstic curós es poden determinar les tècniques més útils i es poden assegurar els aspectes finals del resultat.
Les tècniques d'otoplàstia són ràpides i en mans expertes són segures.
Sempre serà necessari realitzar una sèrie de probes preoperatòries per a determinar que la persona que s'ha d'intervenir està sana, i així minimitzar els riscos operatoris.
L'anestèsia que es fa servir és la local. És recomanable associar-hi sedació per a fer el procés molt més còmode. En cas d'un menor la sedació és pràcticament la norma.
La durada de la intervenció és d'aproximadament una hora.
Després de la intervenció es col•loca un embenat al cap. L'alta hospitalària es dóna poques hores després de la intervenció.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques més modernes de liposucció són molt segures.
Els riscos de sagnat o d'infecció són actualment molt baixos, i es poden minimitzar encara més amb tractaments antibiòtics després de la cirurgia.
Abans era freqüent l'aparició d'irregularitats, enfonsaments, o pells flàccides. La incidència d'aquestes complicacions s'ha reduït dràsticament amb les noves tècniques i amb una indicació a cada pacient molt més curosa.

El postoperatori és molt variable en cada pacient, però en general la recuperació acostuma a ser ràpida i sense problemes.
De quiròfan els pacients surten amb una faixa de compressió que cobreix totes les zones tractades. Aquesta faixa especial s'haurà de portar durant un mes seguit de dia i de nit.
El dolor no és gaire intens. Els pacients expliquen que noten com uns cruiximents forts. En moviment hi ha una mica de dolor, però en repòs no fa mal.
Just després de l'operació la zona comença a inflar-se molt i apareixen molts blaus. La inflamació es manté alta durant una setmana, i a partir del setè dia és quan comença a baixar. Passat un mes de la intervenció comencem a tenir una idea de com quedarà la zona.
Els blaus desapareixen entre el setè i el desè dia després de la intervenció.
No es pot fer esport durant el primer mes i es recomana fer repòs durant un parell de dies.

La liposucció és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a determinar tots els detalls de la tècnica a utilitzar, les característiques personals i els aspectes que fan referència al resultat final. La cirurgia en si és relativament senzilla en mans expertes.
Sempre es realitzen estudis preoperatoris abans d'una intervenció. En liposuccions molt grans aquests estudis poden recomanar fer la intervenció en dues sessions en comptes d'una per tal de reduir els riscos i les complicacions. No dubtis en preguntar al teu cirurgià com reduir el risc en cada cas.
Podem fer servir qualsevol tipus d'anestèsia en les liposuccions. Les liposuccions molt petites es poden fer amb anestèsia local pura. En canvi les mitjanes se solen fer amb anestèsia local i sedació. Es reserva l'anestèsia general per a les liposuccions grans.
Exceptuant per a les liposuccions més grans, gairebé tots els pacients poden marxar a casa el mateix dia de la intervenció, sense necessitat de quedar-se a dormir a la clínica.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques més modernes de glutioplàstia són molt segures.
En les tècniques de pròtesi i penjall hi ha risc d'hematoma en les primeres hores després de la cirurgia. Aquest hematoma se sol acumular a la zona del gluti i pot requerir una evacuació o punció.
També en les tècniques de pròtesi i penjall, però molt menys a la de greix, hi ha un risc d'infecció. Per això en tots els casos caldrà prendre un antibiòtic al postoperatori.
En la tècnica amb pròtesi hi ha afegit el risc de que la pròtesi es pugui moure (malposició protètica) o que es pugui trencar (ruptura protètica).

El postoperatori varia moltíssim segons el tipus de glutioplàstia que es practiqui. La glutioplàstia amb pròtesi és la més dolorosa i la que més inflamació comporta. En canvi la glutioplàstia amb greix és la que té una recuperació més lleugera. La glutioplàstia amb penjalls podem dir que està entremig de les dues.
De totes tres se surt de quiròfan amb una faixa en forma de pantaló de ciclista, que s'haurà de portar de dia i de nit durant tot un mes. S'haurà de dormir boca avall durant 2 dies per la glutioplàstia amb greix i durant una setmana per la glutioplàstia amb pròtesi.
No es pot practicar esport durant el primer mes després de la cirurgia.

En una cirurgia com la glutioplàstia és molt important realitzar una visita prèvia exhaustiva per a determinar quina és la millor tècnica per a cada cas. Cal tenir clar el tipus de gluti que agrada i com es voldria modificar l'actual. D'aquesta manera es podrà quedar d'acord amb el cirurgià per a aconseguir el resultat final desitjat.
Les tècniques de glutioplàstia són molt segures però requereixen de mans expertes per a dur-les a terme.
Abans de la intervenció cal realitzar un estudi preoperatori per a determinar que la persona està sana. Així evitem riscos innecessaris a l'hora de la intervenció, i aquesta pot ser plenament segura.
La glutioplàstia es fa normalment amb anestèsia general, però en alguns cassos es pot realitzar amb anestèsia raquídia, és a dir, adormint de cintura en avall.
Les glutioplàsties sovint es fan en regim ambulatori, és a dir, marxant a dormir a casa poques hores després de la intervenció, però depèn de la tècnica utilitzada en alguns casos cal fer una estada d'una nit a la clínica.

No hi ha cap tècnica quirúrgica que estigui exempta de complicacions, però les millores fan que cada vegada sigui més segur operar-se.
A les primeres hores de la cirurgia hi ha risc d'acumular sang a dins de les parpelles. Tècnicament és el que s'anomena un hematoma quirúrgic, i de vegades cal fer una punció per a evacuar-lo.
Rarament es pot produir una infecció en el postoperatori. S'evita proporcionant antibiòtics i col•liris.
El risc clàssic de la blefaroplàstia és que l'ull quedi massa obert, com arrodonit. És el que tècnicament anomenem ectropi. Actualment el risc d'ectropi s'ha reduït pràcticament a zero gràcies a les tècniques tarsoconjuntivals.

El postoperatori varia molt en cada persona. En general podem dir que la blefaroplàstia és una tècnica que no fa mal, però sí hi ha lleugeres molèsties com el llagrimeig o la sensació d'inflor.
El més evident del postoperatori és la inflamació de les parpelles. Aquesta inflamació es manté durant una setmana. Juntament amb la inflamació poden aparèixer blaus, que desapareixen entre 5 i 10 dies després de la inflamació.
És molt important protegir-se del sol durant el primer mes després de la cirurgia per a evitar que ens pugui quedar marca de la intervenció. També es recomana no practicar esports durant el primer mes.