Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la rinoplàstia, actualment, s'ha convertit en una de les tècniques més segures.
Quan es treuen els taps nasals hi ha risc que torni a sagnar el nas. La solució és molt senzilla, es torna a taponar el nas durant 24 hores més.
També hi ha risc d'infecció. El risc d'infecció es dóna sobretot durant els primers dies, per això cal prendre l'antibiòtic i fer cas de les recomanacions.
Un altre risc de la rinoplàstia és la cicatrització secundària. El nas està format per teixits vius. Això vol dir que un resultat perfecte es pot anar desviant amb el pas dels dies i, fins i tot, dels primers mesos. Per això és molt important anar als controls per a detectar de forma ràpida els primers signes de desviació del nas per a posar-hi remei. De vegades, aquestes petites desviacions poden necessitar algun retoc passats els primers mesos.

El postoperatori és molt variable a la cirurgia de nas, hi ha persones que pateixen molta inflamació i blaus i d'altres que es recuperen molt de pressa.
Pel contrari del que la gent pensa la rinoplàstia no té un postoperatori dolorós, de fet són pocs els pacients que requereixen analgèsics a l'alta. En canvi, sí que es pot produir molta inflamació que pot requerir la utilització d'antiinflamatoris.
De la clínica se surt amb unes tiretes que cobreixen el nasal i que es mantindran durant 2 setmanes, aproximadament; una fèrula nasal que cobreix l'àrea del dors nasal i que es mantindrà durant una setmana, aproximadament i uns taps nasals que es portaran durant 24-48h.
La inflamació es manté durant uns 7-10 dies, igual que els blaus, que poden aparèixer a les galtes.
Es recomana no fer esport durant el primer mes després de la intervenció.

La rinoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia molt exhaustiva i llarga. No només s'ha de determinar els defectes estètics que pot tenir un nas, sinó com les modificacions poden afectar l'estètica global i l'harmonia de la cara, així com la funció respiratòria del nas. El nas és un element central de la cara i les seves modificacions afecten molt la nostra imatge, per això cal ser molt curosos amb el diagnòstic.
Les tècniques de rinoplàstia són segures i permeten molts bons resultats.
Abans de la intervenció caldrà realitzar estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient estigui sa. Això ens permetrà assegurar que durant la intervenció no tindrem cap sorpresa. De vegades també cal fer un TAC nasal per a veure com estan les estructures internes del nas.
L'anestèsia general que es fa servir normalment és la general, encara que en alguns casos també es pot fer servir la local amb sedació.
La durada de la intervenció és d'1 a 2 hores.
Després de la intervenció es col•loquen un taps nasals, unes tiretes i una fèrula nasal.
L'alta de l'hospital es dóna el mateix dia o l'endemà depenent del tipus d'intervenció i de cada cas.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques d'otoplàstia són molt segures i fa molt de temps que es practiquen.
A les primeres hores hi ha risc d'acumular sang als teixits de la cirurgia, el que tècnicament s'anomena otohematoma, i de vegades cal fer una punció per a evacuar-lo.
Els primers dies hi ha risc d'infecció. La infecció és la complicació més greu de l'otoplàstia, per això és molt important prendre l'antibiòtic corresponent i fer bé les cures.
A llarg termini hi ha una complicació que és pròpia de l'otoplàstia: la recidiva. L'esquelet de l'orella està format per cartílag. El cartílag és un material que es diu que té memòria, això vol dir que té tendència a tornar a la seva forma anterior, per això hi ha risc durant els primers mesos que l'orella, a poc a poc, torni a la seva forma original. El risc de recidiva és baix, però no podem dir que sigui zero. Si es produeix la recidiva, la seva solució no és massa complicada, però s'ha de tornar a repetir la intervenció.

El procés del postoperatori varia molt en cada persona. Habitualment hi ha dolor el primer dia, que es controla amb analgèsics. Després queda una sensació d'inflor que dura una setmana.
L'embenat que es col•loca a quiròfan es retira a les 24-48h i després cal portar una cinta auricular (com una diadema de tennis) durant 2-3 setmanes.
Es recomana no fer esport durant la primera setmana.

L'otoplàstia és una cirurgia que requereix un bon diagnòstic per a determinar quin és el component que fa que l'orella sobresurti, o que la seva forma no sigui la més agradable. Només amb un diagnòstic curós es poden determinar les tècniques més útils i es poden assegurar els aspectes finals del resultat.
Les tècniques d'otoplàstia són ràpides i en mans expertes són segures.
Sempre caldrà realitzar una sèrie de probes preoperatòries per a determinar que la persona que s'ha d'intervenir està sana i així minimitzar els riscos operatoris.
L'anestèsia que es fa servir és la local, i es recomana sedació per a fer el procés molt més còmode. En cas d'un menor la sedació és pràcticament la norma.
La durada de la intervenció és d'aproximadament 1 hora.
Després de la intervenció es col•loca un embenat al cap. L'alta hospitalària es dóna poques hores després de la intervenció.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la mastopèxia és una cirurgia molt segura.
A les primeres hores hi ha risc d'acumulació de líquid al teixit de la cirurgia, que és el que tècnicament anomenem hematoma quirúrgic. Això passa en les hores immediatament posteriors a la cirurgia, quan encara s'està ingressat a la clínica, i se soluciona mitjançant puncions o evacuacions.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Normalment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles.
En pacients grans (>65 anys), fumadores o diabètiques hi ha risc de necrosi. La necrosi és la falta d'irrigació dels teixits, que fa que les cicatrius tardin més en tancar-se i es requereixin cures posteriors.

El postoperatori és molt variable entre les pacients. Per la mateixa intervenció hi ha persones que es recuperen molt de pressa i sense dolor, i a d'altres que els costa una mica més recuperar-se.
El sostenidor especial s'ha de portar de dia i de nit durant un mes seguit. Durant aquest mes no es pot fer activitat física important, com seria fer esport.
La reincorporació a la feina es fa normalment a la setmana de la intervenció. Però això és molt variable, i depèn del tipus de feina que es faci.

La mastopèxia és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a determinar tots els detalls i aspectes finals del resultat, però l'acte quirúrgic en si és relativament senzill.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que la pacient està sana. Som davant d'una cirurgia estètica i ens hem d'assegurar que durant l'acte quirúrgic no ens trobem cap sorpresa.
L'anestèsia que es fa servir habitualment és la general. El nostre equip d'anestèsia treballa amb nosaltres colze a colze, permeten fer servir mínimes dosis de fàrmacs anestèsics, la qual cosa ha permès fer desaparèixer pràcticament del totes les nàusees, els vòmits i les molèsties per a orinar.
L'acte quirúrgic dura aproximadament unes dues hores.
En despertar, la pacient es troba normalment amb un sostenidor especial i és donada d'alta el dia següent a la intervenció.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la mamoplàstia de reducció és una cirurgia molt segura.
A les primeres hores hi ha risc d'acumulació de líquid al teixit de la cirurgia, que és el que tècnicament anomenem hematoma quirúrgic. Això passa en les hores immediates a la cirurgia, quan encara s'està ingressat a la clínica, i se soluciona mitjançant puncions o evacuacions.
Els primers dies hi ha risc d'infecció. Habitualment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles.
En les pacients grans (>65 anys), fumadores o diabètiques hi ha risc de necrosi. La necrosi és la falta d'irrigació dels teixits, que fa que les cicatrius tanquin més tard i es requereixin cures posteriors.