La blefaroplàstia és una cirurgia que requereix una visita diagnòstica important per a veure quins són els defectes que trobem a l'àrea periorbitària i determinar quina és la forma més adequada de solucionar-los.
En general podem dir que la blefaroplàstia és una tècnica molt segura.
Abans de la intervenció sempre caldrà realitzar uns exàmens preoperatoris per a comprovar que la persona està sana.
L'anestèsia que es fa servir en la intervenció és la local amb sedació. Això vol dir que s'indueix un son suau i s'aprofita per a introduir l'agent anestèsic a les parpelles. Després la persona pot estar desperta o continuar adormida durant la intervenció. Si es realitza exclusivament la blefaroplàstia superior es pot realitzar amb anestèsia local.
La durada de la intervenció és d'aproximadament una hora.
Després de la cirurgia es col•loquen unes tiretes a les parpelles, que es mantindran durant una setmana. L'alta es dóna poques hores després de la intervenció.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les tècniques més modernes de lipoabominoplastia fan d'aquesta intervenció una tècnica molt segura.
Durant les primeres hores hi ha risc d'acumulació de sang al teixit de la cirurgia, que és el que tècnicament anomenem hematoma quirúrgic. Això passa en les hores immediatament posteriors a la cirurgia, quan encara s'està ingressat a la clínica, i se soluciona fent una punció i evacuant-lo.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Normalment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles. També es pot acumular una altre tipus de líquid, aquesta vegada clar, que és el que tècnicament anomenem seroma. El tractament del seroma consisteix en fer una punció fins que aconseguim buidar-lo i que desaparegui.

En persones grans (>65 anys), fumadores o diabètiques hi ha risc de necrosi. La necrosi és la falta d'irrigació dels teixits, que fa que les cicatrius tardin més en tancar-se i es requereixin cures posteriors.

El postoperatori varia molt en cada persona i amb cada tècnica. Les tècniques més agressives tenen molts millors resultats però també una recuperació una mica més lenta.
En l'abodminoplàstia gairebé sempre hi ha un dolor, com cruiximents, als abdominals. Dolor que es nota sobretot al tossir o al aixecar se del llit. Aquest dolor durant de 2 a 3 dies. A més del dolor hi ha inflamació, que comença a baixar passada una setmana.
És molt important portar la faixa abdominal durant el primer mes. Durant el primer mes no es pot fer esport. Tampoc no es poden fer esforços ni agafar grans pesos durant la primera setmana.
La reincorporació a la feina depèn de la activitat física que es faci. Si la feina és de despatx en menys d'una setmana un pot reiniciar l'activitat. Si a la feina es fan esforços, potser caldrà esperar una setmana per a reincorporar se.

L'abdominoplàstia és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic de tot allò que queda amagat darrera d'un abdomen, i poder determinar així quina és la millor tècnica per a cada persona. Només un diagnòstic curós ens podrà determinar els aspectes finals del resultat.
Les tècniques d'abdominoplàstia no són ràpides, però en mans expertes són molt segures.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient està sa. Ens hem d'assegurar que la persona està sana i que no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.
L'anestèsia que es fa servir normalment és la general, encara que també es pot fer mitjançant una tècnica raquídia, adormint de la cintura en avall.
La durada de la intervenció depèn de la tècnica que es faci servir, però normalment estem entre les 2 i les 3 hores.
Després de la intervenció es col•loca una faixa abdominal, i el pacient estarà ingressat una nit a la clínica.
L'alta es dóna el dia següent de la intervenció.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que les associades a les tècniques de ginecomàstia són molt reduïdes.
A les primeres hores i dies hi ha un risc d'acumular líquid a la zona de la cirurgia. A la mastectomia normalment és sang, i és el que s'anomena hematoma quirúrgic. A la liposucció normalment és un líquid clar, que s'anomena seroma. En ambdós casos és fàcil fer una punció i evacuar-lo.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Normalment es proporciona un antibiòtic per a evitar-ho i es pauten unes cures senzilles. Amb això el risc d'infecció és molt baix.

El postoperatori varia molt amb cada persona i amb cada tècnica. En general podem dir que la liposucció genera més inflamació, però que la mastectomia subcutània és una mica més dolorosa.
En ambdós cassos cal portar la faixa pectoral que es col•loca a quiròfan durant un mes seguit. És important no fer esport durant aquest primer mes. No es poden fer esforços ni agafar grans pesos durant els primers 7 dies.
La reincorporació a la feina és ràpida. En el cas de la liposucció podem parlar d'un parell de dies. En el cas de la mastectomia subcutània hem d'esperar una mica mes, uns 5 dies.

La ginecomàstia és una condició que requereix una visita prèvia exhaustiva per a determinar quin és el teixit que predomina i quina serà la tècnica que millor tractarà el pit. Només un diagnòstic curós podrà determinar si la persona es beneficia més d'una liposucció, d'una mastectomia subcutània o de la combinació de les dues tècniques.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.
La mastectomia subcutània i la liposucció de ginecomàstia no són tècniques molt llargues en mans expertes. Podem parlar aproximadament d'una intervenció d'1 hora de durada. En general farem servir una anestèsia local associada a una sedació, per a les ginecomàsties més petites, i una anestèsia general per a les ginecomàsties més grans.
Després de la intervenció es col•loca una faixa pectoral, semblant a una armilla. A les poques hores de la intervenció és possible marxar cap a casa.

Cap cirurgia no està exempta de complicacions, encara que la tècnica d'augment pectoral és ràpida i segura.
Durant les primeres hores hi ha el risc d'acumular sang al voltant de les pròtesis. És el que tècnicament s'anomena hematoma quirúrgic, i es produeix, normalment, quan s'està ingressat a la clínica. El tractament passa per unes puncions o unes evacuacions.
Els primers dies també hi ha risc d'infecció. Per això s'acostuma a pautar un antibiòtic i es recomanen unes cures senzilles de la cicatriu.
Durant les primeres setmanes hi ha risc de seroma. El seroma és la complicació més freqüent de l'augment de múscul pectoral amb pròtesi. El seroma consisteix en l'acumulació d'un líquid clar entre la pròtesi i el múscul pectoral. Això passa quan no es fa prou repòs durant el postoperatori i la pròtesi no s'adhereix al múscul pectoral, generant-se un espai mort entre aquests dos que s'omple de líquid. Rarament es produeix un seroma tardà per infeccions o per altres causes.

El postoperatori varia molt en cada persona i amb cada tècnica, encara que l'augment de pectoral no és una tècnica gaire dolorosa. Normalment els pacients es queixen d'uns cruiximents forts durant uns 2-3 dies, que es controlen molt bé amb els analgèsics habituals.
Després de la intervenció hi ha una inflamació que dura entre 1 i 2 setmanes. La faixa pectoral (armilla) s'ha de portar durant el primer mes.
També és molt important no fer esport durant el primer mes, i no es poden fer exercicis d'hipertròfia del múscul pectoral durant els primers 2 mesos.
La reincorporació a la feina depèn de l'activitat física que es realitzi. Si la feina és de despatx en menys d'una setmana es pot reiniciar l'activitat. Si la feina requereix esforços físics caldrà esperar uns 10 dies per a reincorporar se.

L'augment de múscul pectoral és una intervenció que requereix una visita prèvia exhaustiva per a fer un diagnòstic curós. Sempre s'ha de determinar si hi ha o no ginecomàstia, i quin és el tipus de pròtesi que s'ha de fer servir. Només aquest diagnòstic curós permetrà determinar els aspectes finals del resultat.
L'augment de múscul pectoral mitjançant pròtesi és una tècnica segura i ràpida en mans expertes.
Abans de la intervenció cal realitzar uns estudis preoperatoris per a comprovar que el pacient està sa perquè així no tindrem cap sorpresa durant la intervenció.
L'anestèsia que es fa servir normalment és la general.
La durada de la intervenció és aproximadament d'1 a 1½ hores.
Després de la intervenció es col•loca una faixa toràcica i el pacient quedarà ingressat una nit a la clínica.
L'alta es dóna el dia següent de la intervenció.