Francisco Mora Cerrajero., con NIF 38.459.686 , en adelante “la EMPRESA” es la entidad titular del Website www.clinicamora.com (en adelante el “Sitio Web”)

La empresa le garantiza la protección de todos los datos de carácter personal que proporcione el Usuario en el “Sitio Web” y, en cumplimiento de lo dispuesto en la normativa de Protección de Datos de Carácter Personal, le informa que:

a)     Todos los datos de carácter personal facilitados a la EMPRESA serán tratados por ésta de acuerdo con la normativa de Protección de Datos de Carácter Personal y quedarán incorporados en el tratamiento USUARIOS DE LA PAGINA WEB, creado y mantenido bajo la responsabilidad de la EMPRESA, el cual ha sido debidamente registrado en la Agencia Española de Protección de Datos.

b)    Los datos son recabados con las siguientes finalidades: Asegurar la correcta gestión de los servicios o productos solicitados, y gestión, estudio y resolución de consultas.

c)     En la recogida y el tratamiento de los datos de carácter personal se han adoptado las medidas de seguridad adecuadas para evitar la pérdida, el acceso no autorizado o la manipulación de los mismos.

d)    La EMPRESA se compromete a proteger la información confidencial a la que tenga acceso. La EMPRESA no empleará en ningún caso los datos de carácter personal que usted ponga a su disposición para prestar servicios a terceros distintos a los referidos en el apartado b) del presente documento o, en su caso, para lograr una utilidad propia.

e)     El Usuario certifica que es mayor de 14 años y que por lo tanto posee la capacidad legal necesaria para la prestación del consentimiento en cuanto al tratamiento de sus datos de carácter personal y todo ello, de conformidad con lo establecido en la presente Política de Privacidad.

f)      El Usuario puede, en todo momento, ejercitar los derechos de acceso, supresión (derecho al olvido), limitación de tratamiento, oposición, portabilidad, derecho a no ser objeto de decisiones individualizadas, así como el de revocación del consentimiento para cualquier de las finalidades antes señaladas, enviando a la EMPRESA carta debidamente firmada a nuestra dirección postal, arriba indicada, donde consten claramente los datos de contacto, a la cual deberá acompañarse fotocopia de su DNI/NIF o documento que acredite su identidad.

g)    El Usuario autoriza al tratamiento automatizado de los datos personales suministrados en los términos indicados. Para ello pulse el botón “ENVIAR” que se encuentra tras el formulario de recogida de datos.

El passat 19 d'octubre vaig assistir a la inauguració oficial del Curs de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica. En aquesta ocasió vam tenir la sort de comptar amb l'assistència del conseller de sanitat, per explicar-nos quins són els reptes de la sanitat pública catalana, i quin paper ens podia oferir als cirurgians plàstics en el futur.
Per endavant vull dir que no estic gens d'acord en molts dels postulats del conseller. Tot i això, la seva explicació de les retallades realitzades en el sistema de salut, va ser molt més clarificadora que els centenars d'articles que he llegit a la premsa durant tots aquests mesos. Aquest fet em porta a preguntar-me per què no hi ha hagut accés a aquesta informació per una via normal? És culpa dels periodistes, que sempre es queden amb el titular i no aprofundeixen prou? És culpa dels polítics, que estan més preocupats per dir: "i tu més", i per orientar el nostre pensament que no pas que els ciutadans ens formem la nostra opinió d'una forma independent? Clarament no en tinc la resposta, i no crec que aquest blog sigui un lloc de reflexió política.
En canvi sí que té cabuda, en aquest blog, el futur paper de la cirurgia plàstica a la sanitat pública. Des de sempre la cirurgia plàstica ha estat considerada una part accessòria, una mica prescindible. És en l'esdevenir de les noves innovacions on el cirurgià plàstic s'està convertint en una peça clau en el tractament de certes patologies. Patologies com ara l'obesitat mòrbida, el càncer de mama, o els traumatismes complexos no es poden abordar amb qualitat sense que un cirurgià plàstic hi participi. És per això que el Conseller va demanar a la Societat que s'impliqués en l'elaboració de les futures directrius que es desenvoluparan en la nostra sanitat en un futur.
Al mateix temps que estic en un clar desacord per com s'han gestionat les retallades, crec que s'obre una petita esperança quan els gestors demanen l'opinió als professionals per com millorar els nostres serveis. No sé si és possible que els mateixos que han fet les retallades puguin reformar-ho, però, com a mínim, és un bri d'esperança.

S'ha escrit moltíssim sobre la importància de la primera visita en cirurgia estètica, però em veig obligat a tornar-ho a fer perquè de vegades m'adono que la societat està reculant, i es cometen errors que ja es van produir en el passat.
Aquells que fa anys que ens dediquem a aquest sector ja vam viure l'època daurada de les assessores comercials. Eren aquelles noies maquíssimes i súper simpàtiques que rebien en primera visita les pacients. La seva funció era, sí o sí, convèncer-les que s'havien d'operar. A més els oferien descomptes per decidir-se de forma immediata, i aplicaven tècniques de venda agressiva per aconseguir que les pacients no poguessin comparar res en un altre centre. Tot això, evidentment, sense que a la pacient no l'hagués visitat encara cap metge. Aquell model va generar moltíssimes pacients descontentes. La pacient no visitava el metge fins després d'haver avançat uns diners, i l'opinió del metge sovint diferia del que la comercial havia donat.
Amb els anys el sector va anar professionalitzant-se, i les empreses que feien servir tàctiques comercials agressives van anar desapareixent del mercat.
Arrel de la crisi he vist un retrocés en les condicions i com algunes empreses han tornat al vell paradigma on el més important és vendre, sense tenir en compte la satisfacció i necessitat de les pacients. Això ha significat tornar a la pressió comercial per part d'assessores, i el que és més important: la desaparició del cirurgià en la primera visita.
Aquesta visita amb el metge és l'indicador més gran que tenim de qualitat. No hem d'oblidar que el cirurgià que visita i realitza la intervenció es farà responsable dels resultats obtinguts. Per això és l'únic que serà objectiu al 100% amb el que es pot aconseguir i allò que, encara que ens agradaria, no es podrà aconseguir.
Fugiu dels centres on no us visiti el cirurgià que us operarà, o d'on la informació sobre la intervenció no us la doni ell directament.
Aquí teniu el decàleg confeccionat per la SECPRE (Sociedad Española de Cirugía Plástica, Reparadora y Estética) per escollir un bon cirurgià i un bon centre:

1. Es imprescindible seleccionar un cirujano plástico con título oficial de especialista. Sería, asimismo, altamente recomendable que tuviera una experiencia manifiesta en la especialidad. La página web www.secpre.org puede ayudarte a encontrarlo. Todos los miembros de la Sociedad Española de Cirugía Plástica, Reparadora y Estética (SECPRE) ofrecen una excelente formación profesional.
2. Desde la primera visita, el paciente debe ser explorado, valorado e informado por el cirujano plástico que va a realizar la intervención y nunca por un agente comercial. Desconfía de las visitas informativas gratuitas y de las ofertas estrictamente comerciales.
3. La intervención debe realizarse en un centro hospitalario o clínica que disponga de todos los recursos necesarios para atender cualquier posible situación de emergencia. Además, debe realizarse en un quirófano que posea todas las medidas higiénicas y de seguridad exigidas.
4. Antes de cualquier intervención es necesario contar con pruebas preoperatorias del paciente tales como estudios electrocardiográficos, analíticos y radiológicos. De esta forma se comprueba que no existe ninguna contraindicación médica para realizar la operación y que se accede al quirófano con la máxima información requerida.
5. El paciente tendrá que firmar un documento con su consentimiento una vez que se considere bien informado y haya entendido las dudas sobre la intervención a la que va a ser sometido y los objetivos que se pretende conseguir con la misma.
6. Todo el equipo médico que trabaja con el cirujano plástico debe tener su titulación oficial correspondiente.
7. Cualquier intervención de cirugía mayor ambulatoria o cirugía con anestesia general debe contar con la presencia, en el quirófano, de un médico anestesista cualificado y titulado.
8. Algunas operaciones requieren el ingreso del paciente en la clínica u hospital y otras no. Aun así, en ambos casos es necesario el seguimiento y revisión del paciente durante el proceso postoperatorio.
9. La evolución del paciente tras la cirugía debe realizarla personal cualificado bajo la supervisión del cirujano plástico responsable o por él mismo. Tras el alta médica el paciente deberá disponer de un informe en el que se detalle la operación practicada y los consejos a seguir en el futuro.
10. Hay que tener el tiempo necesario para tomar la decisión adecuada. Si se tienen dudas, hay que resolverlas antes de la cirugía e incluso se puede pedir una segunda opinión a otro profesional. Nunca hay que precipitarse ni tomar la decisión en situaciones excepcionales.

La naturalitat és una de les peticions més freqüents que em fan a la consulta. Des de fa anys les pacients que vénen a la consulta de cirurgia estètica està canviant de gust. Encara recordo quan fa bastants anys, arrel de personatges televisius (com Pamela Anderson), les noies buscaven escots molt plens i rodons. Allò ho vam anomenar els escots explosius. D'aquells escots explosius hem passat justament a l'altra banda. Ara les dones busquen resultats molt més naturals, i són poques les pacients que demanen un "escot explosiu". En lloc de simplificar el tema, aquest fet ens ha suposat un esforç extra. Per què? Doncs perquè hi ha tants escots naturals com noies hi ha al món, cadascun diferent i cadascun amb les seves característiques. A més hem d'afegir-hi una variable que no sempre és tinguda en compte per les pacients. No és igual l'escot d'una noia de 20 anys que el d'una senyora de 40.

A mi m'agrada diferenciar dos tipus d'escots naturals: els "simètrics" i els de "gota". Els simètrics són aquells escots plens, que es veuen naturals, que comencen de forma suau, una mica per sota de la clavícula i que arriben al seu punt màxim a nivell del mugró i que llavors baixen fins al solc submamari de forma suau formant un arc simètric. Sense arribar a formar un escot rodó o artificial, aquest és l'escot típic d'una noia jove.
Els de llàgrima o gota són escots que comencen encara de forma molt més suau, sense tenir mai un escot ple, que arriben al mugró i per sota d'aquest se situa el 60% del pit. Més o menys imiten la forma d'una llàgrima o una gota amb la punta cap amunt. Són els pits típics d'una noia de mitjana edat, que no ha tingut gestacions. Hi ha molta gent que els confon amb els pits caiguts. Aquests pits no són caiguts, tenen una forma diferent al rodó. Ni més, ni menys.

La gent tendeix a simplificar aquestes formes amb les formes de les pròtesis. Res més lluny de la realitat. La forma final del pit i l'escot dependrà de molts factors: la forma de la pròtesi, la tècnica quirúrgica, la concavitat o convexitat del tòrax, etc. La forma de la pròtesi només és un factor d'una equació complicada, on el resultat final és una nova mama.

Si ambdós models són naturals. Quin és el més natural? Tots dos són perfectament naturals, però potser sí que ens hem de preguntar quina és l'edat de la pacient per a decidir amb més criteri.
Tot i així, crec que no hem de guiar-nos per quin és més natural, i el que sí ens ha de guiar és el que ens agrada més. Moltes seran les pacients que només s'operaran el pit un cop a la vida, i val la pena escollir la forma del pit que es desitja. Oblidem-nos del què diran les veïnes, o les amigues i escollim allò que de veritat ens fa il·lusió. He vist recança en algunes pacients que es morien de ganes d'escollir opcions d'escots plens i que no ho feien pel què diran. Jo sempre les animo a escollir allò que de veritat els fa il·lusió. La cirurgia no és només l'art de tirar enrere els anys, també hem d'aconseguir portar a la realitat aquell desig que sempre hem tingut.

Com a reflexió final diria que la naturalitat total és la no intervenció quirúrgica. Si hem de canviar la situació perquè no ens agrada, recomano fer allò que realment volem, independentment que sigui més o menys natural. Encara recordo el cas d'una senyora de més de 60 anys que va venir a la consulta demanant unes mames molt rodones que no feien gens per a ella. Després de parlar-ne molt, i de veure moltes fotos, la senyora continuava convençuda que volia un pit rodó artificial. La vaig operar amb certa recança, sense estar completament segur de no cometre un error. Ara puc dir que és una de les pacients més contentes que tinc amb el resultat. Em va confessar, després d'operada, que feia molts anys que es volia operar, i que per diferents motius no ho havia fet. La il·lusió de la seva vida era posar-se un vestit de flamenca amb un bon escot, i graciés a mi havia estat molt feliç a la Feria. He de dir que fins i tot vaig veure fotografies i li quedava molt bé. Des d'aleshores em va quedar encara més clar que fer de cirurgià és portar il·lusió i felicitat a les persones.

El passat dissabte 18 d'abril es va celebrar a la Sala d'Actes de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa la Jornada d'Hospitals Comarcals organitzada per la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica i Estètica. Aquestes jornades, que es fan any rere any, són un punt de trobada entre tots els cirurgians plàstics associats a aquesta entitat. Ens permet debatre, en un bon entorn, les millores en la nostra especialitat.
Aquest any la jornada es va dividir en tres eixos fonamentals: la reconstrucció de mama, els tumors de pell i la cirurgia estètica.
Sobre la reconstrucció de mama destacaria dues intervencions que em van semblar especialment interesants. La primera, la realitzada per la Dra. Sánchez de la Fundació Althaia, que va fer un repàs de les novetats sobre el limfoma anaplàsic i les pròtesis de mama. Va quedar prou clar que el limfoma anaplàsic és una entitat molt estranya, tan estranya que només se n'han diagnosticat 3 casos a tota Catalunya en tots els anys que portem implantant pròtesis. Per això sembla absolutament desproporcionat l'anunci fet per les autoritats franceses respecte als nous riscos. Això no treu que, davant l'aparició de signes específics en una pacient portadora de pròtesis, ara sabem com actuar amb més eficàcia.
El Dr. Prat de l'Hospital Comarcal de Terrassa va parlar sobre la seva experiència en pròtesis de poliuretà. Aquest és un tema eminentment controvertit, perquè alhora que sembla clar que aquestes pròtesis poden reduir l'índex de contractura, també sembla que originen problemes que no les fan indicades per a totes les pacients. És un tema que portem anys debatent, i que probablement continuarem parlant durant uns quants anys més.
A la taula sobre tumors cutanis destacaria els temes que van introduir el Dr. Bermejo de l'Hospital de Bellvitge i el Dr. Carrasco de l'Hospital Germans Trias i Pujol. El primer va parlar sobre el melanoma maligne i els nous tractaments que actualment s'estan aprovant. És molt destacable el fet que en aquesta malaltia la tendència és cada cop a ser menys agressius quirúrgicament i associar fàrmacs quimioteràpics cada vegada menys tòxics i més específics. El Dr. Carrasco al parlar sobre el carcinoma escatós va fer un gir, i va explicar una nova tècnica pionera que s'està implantant a l'Hospital de Can Ruti, i que permetrà evitar complicacions ens aquests malalts de càncer.
Finalment de la taula de cirurgia estètica destacaria dos ponències: les realitzades per la Dra. Guisantes i el Dr. Serra. La Dra. Guisantes va parlar d'anatomia facial, específicament de l'anatomia microscòpica de la zona de la ullera i del solc que es genera entre el nas i la ullera. Aquesta zona té una xarxa de vasos limfàtics que explica per què molts tractaments anteriors no han tingut èxit. Finalment el Dr. Serra va parlar dels diferents tipus d'empelts de greixos que es poden fer servir a la cara. És una evidencia que estem vivint l'era dels empelts greixosos. És el tractament de moda en l'estètica facial. Però al mateix temps que es reconeix que es fa servir a molts punts, també s'ha de reconèixer que no s'ha de fer el mateix tipus d'empelt a l'àrea del pòmul que a l'àrea del llavis o a d'altres zones.
He de dir que va ser una jornada molt profitosa, on vaig poder aprendre moltes coses. Per això també el meu reconeixement a la Dra. Martí, que va organitzar aquest any la trobada.

L'objectiu d'aquest post és intentar raonar sobre el que podem esperar i el que no dels resultats d'una cirurgia estètica.
No havia pensat en escriure sobre això, però he vist un article a El Huffintong Post on un entrenador personal era capaç de fer fotos de l'abans i el després d'ell on, només separades per un parell d'hores, semblava que tingués un cos perfecte o estigués molt passat de pes. L'objectiu del seu article era conscienciar la gent que les dietes miracle no existeixen, i que molts d'aquests "abans i després" que veiem publicats són resultat dels efectes de la càmera, els flashos o les ombres.
Això m'ha fet pensar en les fotos d'abans i després que ensenyem als nostres pacients i que mostrem a les nostres webs. No dic que siguin falses, ni molt menys, però és evident que sempre s'ensenyen resultats bons, on els canvis són molt evidents i on hi ha molts guanys estètics.
És evident que tots els cassos no són iguals, de la mateixa manera que és evident que totes les anatomies tampoc no ho són. Però hi ha gent que té la idea que nosaltres som capaços d'aconseguir qualsevol tipus de resultat independentment de l'anatomia de la persona. Com si estiguéssim pintant sobre un llençol blanc. I això no és així. Moltes vegades l'anatomia de la persona limita, i molt, les possibilitats de canvi que tenim. Per això m'agrada ser molt sincer amb els meus pacients i explicar-los exactament el que es pot i el que no es pot aconseguir.
No crear falses expectatives és molt important. Per molt que ens agradi aquell nas o aquell pit, i encara que hagi estat capaç de fer-lo en una altra persona, no sempre serà possible repetir-lo.
Quan una persona busca un cirurgià plàstic és molt més important escoltar el que el professional li explica, que no pas veure milers de fotos de persones ja operades. No dic que no sigui important tenir una idea i buscar una forma que ens agradi. Però hem de tenir en compte que allò que ens agrada després s'haurà d'adaptar a la nostra anatomia, i que el resultat no serà sempre exactament el mateix.

Per a llegir article de El Huffintong Post, seguiu l'enllaç.

A raíz de la supuesta intervención de Uma Thurman, que al final no ha sido tal intervención sino un maquillaje agresivo, me vino a la cabeza una de las frases que escucho a menudo en la consulta: "Quiero que se note, pero que a la vez no se note".

Entiendo que para una persona que no haya pensado en operarse puede parecer que la pregunta genera una dicotomía de difícil solución. Pero esta afirmación la he escuchado muchísimas veces de mis pacientes. Es evidente que cuando una persona decide iniciar el proceso de consulta para una cirugía cosmética tiene un deseo de cambio interno y externo. Internamente hay una parte de su cuerpo que no le gusta y siente que esa parte externa debe coincidir con su idea interiorizada.

A la vez existe el sentimiento de rechazo social al cambio. En nuestra sociedad la cirugía estética tiene aún una película de superficialidad. Esto hace que critiquemos sin pudor a todo aquel famoso que decide operarse. Y cuando digo a todo famoso, también puedo incluir a familiar, vecino o conocido.
Estas dos fuerzas conviven dentro del paciente. El deseo de cambio y el deseo a no ser rechazado por ese cambio. Y esto es lo que explica la famosa frase del deseo de cambiar pero sin cambiar.

En general, cuando me preguntan por mi consejo siempre digo que lo que debe de prevalecer es el deseo de cambio. Siempre considerando que ningún extremo es bueno, y que actualmente en cirugía cosmética buscamos un resultado natural, lejos de los artificios que a veces vemos por la televisión.

Siempre animo a mis pacientes a que hagan el cambio y a que sean valientes con su entorno. Entorno que muchas veces está lleno de personas movidas más por la envidia que cualquier otro sentimiento.
SÍ porque se note, siempre, claro, con naturalidad.

Rellegint la premsa d'aquests dies he revisat diferents articles on es feia esment que l'església catòlica estava redactant un document on d'alguna manera es podria posar en judici la cirurgia estètica. Aquesta visió de la cirurgia estètica, com una qüestió només de vanitat, en la meva humil opinió és francament simplista, i està clarament esbiaixada per comentaris que només són fruit d'observar els "media". Crec que per poder-se generar una opinió real sobre les persones que decideixen passar per un procés quirúrgic cal passar-se per una consulta i no només veure programes de televisió o mirar revistes del cor.

Les consultes de cirurgia plàstica estan plenes de persones que tenen complexos que els impedeixen viure la vida de forma completa. Són complexos, i evidentment cal aprendre a estimar se a un mateix. Però al final, què és més útil, 5 anys de tractament psicològic per aprendre que el fet de tenir poc pit no et fa menys femenina que una altra dona, o una operació d'una hora de durada amb què aconseguim que s'acabi el complex?
Al contrari del que la gent pensa, a la consulta de cirurgia plàstica i estètica acudeixen poques persones per vanitat i moltes per complexos físics de fàcil solució. Són aquestes persones els nostres pacients favorits, perquè els solucionem el problema que tenen i ens estan molt agraïts.
Són aquestes les raons que fan que quan veig que una institució com l'església catòlica es planteja l'ètica dels procediments no deixi de preguntar-me la finalitat d'aquests qüestionaments. El fet que l'església digui que és reprovable la solució quirúrgica no ajuda de cap manera la gent que té aquests problemes. Tot al contrari, podria generar un efecte de culpa en aquelles persones que decideixen agafar aquesta via com a solució.

La meva tasca com a metge és solucionar problemes i, sobretot no generar-ne de nous, i per això mai no opero una persona a qui la intervenció pugui generar un perjudici. Em costa molt veure raonaments ètics que impedeixin la pràctica de la meva activitat.
Em costa veure un posicionament de l'església catòlica en contra del maquillatge, la perruqueria o en contra dels tatuatges, i encara em resulta més difícil entendre aquest posicionament.

Este link que parece una broma es un problema que puede aparecer en algunos aumentos de mama. Técnicamente lo llamamos deformidad dinámica, y se debe a que la prótesis mamaria queda atrapada debajo del musculo pectoral y la contracción del musculo produce que la prótesis se deforme.
Existen varios factores que producen que una paciente sufra una deformidad dinámica. La primera y absolutamente necesaria es que el bolsillo se localice en posición submuscular completa (Raramente se produce esta deformidad en otras localizaciones). Otros factores que influyen son inserciones bajas del musculo pectoral, ejercicio físico intenso o delgadez importante.
Esto me ha hecho pensar en porqué estoy viendo en la consulta, con más frecuencia, pacientes que consultan provenientes de otros cirujanos con esta deformidad.
Por mal que me pese creo que internet es un factor importante. Cada vez más pacientes vienen mal orientadas (por culpa de chats, o de no sé qué foros), obsesionadas con que la implantación submuscular es superior al resto. Existe la concepción errónea de que la localización submuscular protege más la prótesis y hace que el pecho no caiga. Error. Gran error.
Existen 5 tipos de bolsillo para adaptarse a cada anatomía, y a cada pecho le corresponde uno. Si la submuscular fuese la mejor opción para todo el mundo; ¿no sería lógico que los cirujanos sólo usásemos esa? Y más contando que técnicamente es la forma de operar más fácil y más rápida.
En mi experiencia el bolsillo submuscular es la opción que se ajusta a menos anatomías, y sobre todo desde que aparecieron los planos mixtos o duals, que ofrecen muchas ventajas sobre el plano submuscular completo.
La deformidad dinámica no mejora sin tratamiento quirúrgico. En estas situaciones debemos cambiar la localización de la prótesis. En la mayoría de ocasiones no es necesario cambiar las prótesis y se puede re-utilizar la misma incisión con la que se colocaron las prótesis.
Mi consejo si tienes deformidad dinámica, a menos que te dediques al espectáculo, es que consultes con tu cirujano para poder solucionarla, y poder tener un pecho mucho más natural.

Clínica Mora atén els seus pacients en les consultes del carrer Sepúlveda, 125 a Barcelona, i disposa dels quiròfans i l'atenció sanitària en el prestigiós Hospital CIMA, situat al Passeig Manuel Girona, 33.